Les temptacions del capital

“Hi ha molta gent que sap com Nietzsche que allò que té preu té poc
valor. Allò més important és poder-se mirar a l'espill sense amoïnar-se per
haver de dissimular els pecats com aquell que dissimula la panxeta. Res no és
comparable a la satisfacció de viure èticament i tenir la consciència
tranquil·la. És mentida que tothom tinga un preu. Això és el que es creuen i
volen fer creure els que sí que es venen. Es consolen pensant que allò que fan
mal fet ho faria tothom. I es justifiquen explicant que si no ells, aquella
“oportunitat” deshonesta l’aprofitaria un altre. Però no, hi ha gent molt
sencera que en dictadura resisteix les pastanagues del poder i que en
democràcia resisteix les temptacions del capital" (Adolf Beltran).

[ Aquest escrit d'Adolf Beltran m'agrada, em fa pensar, reflexionar, etc. A vegades no entenc les coses que passen al meu País Valencià. Crec que no canviarà mai o sí, l'esperança és allò que no és perd o costa molt perdre. Un món cada vegada més material, bufaner i sense ànima o estima pel seu passat. Espere que us agrade.]

* Pintura de Manolo Boix " les temptacions de Sant Jeroni"

Amb dos amors

T'estime amb dos amors

un amor on regna la passió

i l'altre amor que verament mereixes.

Amb l'alta passió

evoque i em recorde que no vull

vora meu a ningú més.

Amb l'altre et lleve els vels

i em falta massa nit per contemplar-te.

Ni per l'un ni per l'altre

mereisc cap lloança.

Que la lloança és teua

i paga per tots dos.

Ahmad Ibn Suhayd al-Ansari

[Aquest poema és per a tots aquells amics meus que enguany han decidit casar-se, que no són pocs, la veritat. Revisant apunts de classe plens de pols, vaig topar amb aquest poema, pertany a les classes de Josefina Veglison, la professora de literatura àrab-clàssica que em va descobrir un nou punt de vista,un món, una cultura que jo havia passat per alt]

La ciutat turística de hui al País Valencià. El cas de la Marina Alta.

Aquest llibre fa un breu recorregut per la història del turisme a la Marina Alta i analitza el seu futur.
L’autor Jesús Moncho ens presenta un llibre ben interessant, gira al voltant del nostre territori, patrimoni comú que ens pertany a tots. Un territori canviant amb el pas del temps però, que si el perdem no podrà tornar mai a ser el nostre.
Un xicotet manual que és tot un embolcall senzill i aclaridor d’allò que ha estat, és i serà la Marina Alta. L’objectiu bàsic d’aquest assaig és el resultat extret d’una diversitat d’interessos en joc sense apartar-se de la ciència i no pecar amb un subjectivisme tendenciós.
L’autor de Gata de Gorgos fa una aposta ferma per un procés de participació, un diàleg. Exposant amb una clara mirada a l’ urbanització i planificació des dels anys 60 al nou segle XXI. Moncho és partidari no del creixement d’una ciutat sinó més bé perquè siga un element de conciliació d’allò que hi ha i d’allò que pot arribar a ser.
El llibre, dirigit a un públic ampli, i alhora, bàsic per entendre allò que ha passat amb el territori i el turisme valencià. Una degradació que ha sofert la Marina Alta i, que ha provocat una pèdua del poder adquisitiu en els turistes que ens visiten.
Aquest treball ens permet de manera útil conèixer les diferents lleis, actuacions, problemes, factors implicats, defectes i virtuts. Cal no quedar-nos sols amb les sigles que sentim a les notícies i que no ens diuen res més (PAI, LRAU, etc.) Ja és hora, que tots els que conformem una societat com la valenciana, sapiguem que és un model desenvolupista i quines altres opcions són possibles. Només així, arribarem a mirar-nos a l’espill i participar en un tema com aquest, on els perjudicats som tots i els beneficiats uns pocs. Cal fer reviure la participació ciutadana com a grup de pressió de cara al polític. I fer entendre que allò públic és de tots.
Moncho reivindica la qualitat de vida d’aquells que habiten en un lloc (mitjans de transport, sanitaris, etc.) per damunt de la quantitat. S’ha d’augmentar el benestar de les persones sense hipotecar recursos i mitjans o el futur dels nostres fills.
Aquest llibre és un anàlisi de la realitat turística amb un propòsit d’esmena, un desig, un somni, un examen de consciència.

Anna Igualde.

[Ressenya publicada a la Revista Espai del Llibre]

Retornar, revisar, recercar, repensar, redefinir, renéixer...com l'au Fènix

1r L’Ensenyament, un Dret : fa vora seixanta anys de la declaració universal dels drets humans i creguem que el govern valencià del PP ha perdut la memòria, o millor dit, ha entrat fa temps en un període greu de des memorització.
A l’article 26 de la mateixa declaració universal s’afirma: “Tota persona té dret a l’educació. L’educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. L’ensenyament tècnic i professional es posarà a l’abast de tothom, i l’accés a l’ensenyament superior serà igual per a tothom d’acord amb els mèrits respectius”.
2n Els Mitjans educatius i la dotació de Recursos: Els recursos i mitjans que el govern valencià del PP destina a l’ensenyament no són suficients i la desídia amb què el tracta fa feredat. El mapa escolar no s’ha renovat des de l’any 1979.
Els professors no tenen mitjans suficients per actuar davant els fenòmens migratoris. Molts han hagut d’entomar els nouvinguts sense cap avís previ. Les bosses de treball (interins) no funcionen com deurien, perquè el que pretenen des del PP és beneficiar al sector privat/ religiós coste el que coste.
3r Educació per a la Ciutadania: El Govern Valencià del PP està intentant imposar l’assignatura Educació per a la Ciutadania, en llengua estrangera, perquè és una assignatura que fomenta el respecte a la diversitat i transmet valors democràtics.
Per això, manifestem que: el fet de donar l’ assignatura en una llengua estrangera, la qual els alumnes desconeixen al no ser llengua pròpia del País Valencià, és un insult als joves valencians. Joves que no poden aprendre res en una llengua estrangera que no dominen. Per a fer això, abans s’ha de fer una forta inversió per ensenyar l’anglés des de primària a tots els alumnes, i no fer com fa el PP, que deixa augmentar cada vegada més les mancances de l’educació pública.
4t Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià: El govern valencià del PP no fa efectiu l’article 1 on es tracta el coneixement i ús del valencià amb “certa normalitat”. No s’està garantint la seua recuperació, el seu ús als mitjans de comunicació, comunicació social i ensenyament. No s’han delimitat els territoris de predomini del valencià i del castellà. No queda garantit el coneixement i possible ús a l’àmbit territorial del País Valencià, entre d’altres...
En l’àmbit de l’educació de l’escola, s’estableix una doble xarxa escolar (línia en valencià/línia en castellà), però aquesta no és constant al llarg del sistema, decreix per falta de dotació i recursos.
En l’àmbit de secundària, moltes de les línies en valencià s’acaben en l’ESO perquè als instituts no s’ha regulat una catalogació lingüística dels llocs de treball, ni que siga suficient per a continuar les línies obertes en primària. En molts casos, fer l’educació en valencià depén de la voluntat del professor.
Algunes propostes per a no ser sempre negativa:
Cal fer una revisió dels programes de tot el sistema i accelerar l’increment de l’ensenyament en valencià.
Cal dotar a tots els centres de primària i secundària sostinguts amb fons públics dins la zona de predomini valencià, tal com recull la Llei d’ús (LUEV) article 5é creació d’oganismes i programes d’ensenyament en valencià (PEV, PIL, CAL)
Cal consolidar i estendre l’ensenyament en valencià en secundària, batxillerat i cicles formatius. Cal garantir la continuïtat de l’ensenyament en valencià mitjançant organismes reguladors, entre d’altres mesures...

Aquests problemes reals no fan més que alçar barreres (invisibles, però reals) entre els alumnes d’unes escoles i altres, entre els nouvinguts i els qui no ho són. El govern Camps ha d’evitar aquesta escletxa entre dos mons que haurien de conviure.
Article 26 de la declaració dels drets humans: “ L’educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l’enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals ; promourà la comprensió, la tolerància i l’amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos; i fomentarà les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau”.
Per reforçar la identitat dels valencians, cal integrar veritablement la immigració i garantir la igualtat entre tots els seus ciutadans des del primer dia d’escola, una eina fonamental per aconseguir-ho, és la Llei d’ús i ensenyament del valencià, que ara ha complit 25 anys. Per desgràcia, hi ha un incompliment dels seus articles més bàsics i interessants. La desídia del govern valencià del PP davant aquesta Llei d’ús és flagrant.

El Cant de la Sibil·la

El jorn del judici
parrà el qui haurà fet servici,

Jesucrist rei universal
home i ver déu eternal
del cel vindrà per a jutjar
i a cada un lo just darà.

Gran foc del cel davallarà,
mars, fonts i rius, tot cremarà.
Daran los peixos horribles crits
perdent los seus naturals delits.

Als bons dirà:-fills meus, veniu!
Benaventurats que posseïu
el regne que està aparellat
des de que el món va ser creat.

Als mals dirà molt agrament:
- Anau maleïts en el turment!
Anau, anau, al foc etern...

[ Les sibil·les exercien de pitonisses en el món clàssic greco-romà, i el cristianisme, assimilà aquest personatge pagà per anunciar l'arribada del redemptor i del dia del judici final, la mateixa nit de nadal.
Aquest cant pertany a l'europa medieval dels temps de Jaume I, qui el difongué pels diferents territoris de la corona catalano-aragonesa.
Actualment està en desaparició però, es conserva encara en bona part de: Mallorca, alguns punts del Principat de Catalunya, l'Alguer i algunes ciutats del País Valencià, entre les que es troba: Gandia.]

A tots us desitge:

Bon any 2009 i que vinga carregat de salut!

Si em toques suau i dolçament,
si me mires i em somrius,
si m'escoltes alguna vegada
abans de parlar tu,
jo creuré en l'amor
i creixeré, creixeré de veritat.

Anna Igualde

Romanç PPopular

El soroll de les gavines
vola ràpid els diners,
la xiqueta de Rajoy
ho passa d'allò més bé,
jugant partides de golf
i el territori desfent,
on fan les comissions
ells feliços i contents,
per culpa de quatre rics
mal parits i mal faeners,
urbanitzacions fan
furtant-nos al poble obrer.

Anna Igualde.

[ El Partido Popular arrassa en la meua terra i això fa que el País Valencià es trobe immers en un color blau intens que no se'n va ni posant-li el detergent més potent. Confie en què algun dia la meua "petita pàtria" arribe a mirar-se a l'espill. I les coses canvien pel territori, l'educació, la llengua, la sanitat, la cultura, etc.

Gandia és la meua ciutat i, és una de les poques que manté el seu color roig, propi i, apassionat. Estic il·lusionada pels nous reptes i esperances que m'esperen. Posaré tota la carn en la graella per evitar que en la meua Gandia guanye el PP. Amb totes les meues forces!!! A la gent del Partido Popular li dedique un romanç fet per mi mateixa.]

Una igualtat de dret, cap a una igualtat de fet?

L’originalitat de la Vita Christi es troba en el fet que l'autora és capaç d'omplir-la amb la seua prodigiosa imaginació i, el seu punt de vista femení. Així, el que havia de ser una vida de Crist, es transforma, a les seues mans, en la vida de la Mare de Déu.
La feminitat del llibre fou escollida, perquè les autèntiques protagonistes són les dones (agent productor i consumidor). Destaquen alguns detalls emotius atribuïts al caràcter femení: ús de diminutius, la maternitat, tracte afectuós als xiquets, el dolor o patiment, la vida domèstica, complicitat, intimitat, etc. Tot embolicat amb una certa coqueteria i pompa pel que fa a la descripció.
Sor Isabel mostra una dona ferma que es capaç de fer front als homes. Fou l'Abadessa del Monestir de la Trinitat de València, i va saber moure’s perfectament pels cercles culturals (de domini masculí ben marcat) d’aquell moment. Forma a les seues alumnes i ennobleix la figura de la dona en una època on era ben difícil.
Per eixe motiu, he volgut citar aquesta escriptora, hui dia contra el maltractament a les dones. Si considerem el feminisme com a defensa de la dona, Sor Isabel és un clar exemple. Sense deixar de banda, la contradicció de ser una dona dins d'una esglèsia catòlica, on l'home era i és el nucli i el qui realment mana o pren les decicions.