diumenge, 27 de juliol del 2008

26 de Juliol, el meu gran dia...Santa Anna!


Maternasi
Bagasses plenes de llàgrimes secades,
per terra, a genollons encuriosides,
la xiqueta mirant aquelles baralles
maternals, arrelades i esporuguides.


Guerra entre ànimes ben conegudes,
veus compartides i ara trencades,
per paperots i matèries venudes,
entre ells estimades i desestimades.


Dones entre quatre parets mal ferides,
parets dobles fetes mudes, dolorides.



Anna Igualde.



[Ací teniu un poema meu: tracta el tema de la maternitat, els naixements, la violència cruel i injusta que pateixen moltes dones. Maternasi és la primera creació que vaig fer. L'he triat en un dia molt especial per a mi. El 26 de Juliol és el meu aniversari i el meu sant. Dos en un! Ahir en festes de Castellonet, ma casa era un riu de familiars, sobretot ties, cosins, amigues, per felicitar-me. Telefonades des de Mallorca, Barcelona, Nàpols, Bilbo... companyes de classe, amistats, Catalina, Joan, Pereta, ... No vaig tindre temps a res. El més especial, va ser com la família entonava un aniversari feliç, mentre el meu oncle tocava la cançó amb la dolçaina. A tots, moltes gràcies de tot cor per ser com són, i per voler-me com sòc]

divendres, 11 de juliol del 2008

la llamábamos trencita...




Àngel González, "Así nunca volvió a ser"






Como llevaba trenza


la llamábamos trencita en la tarde del jueves


Jugábamos a montarnos en ella y nos llevaba


a una extraña región de la que nunca volveríamos.


Porque es casi imposible abandonar


aquel olor a tierra de su cabello sucio,


sus ásperas rodillas todavía con polvo


y con sangre de la última caída


y, sobre todo,


la nacarada nuca donde se demoraban


unas gotas de luz cuando ya luz no había.


Allí me dejó un día de verano


y jamás regresó


a recoger mi insomne pensamiento


que desde entonces vaga por sus brazos


corrigiendo su ruta, terco y contradictorio,


lo mismo que una hormiga que no sabe salir


de la rama de un árbol en el que se ha perdido.



(L'altre dia vaig descobrir un poeta, Àngel Gonzàlez. És un dels poetes preferits de Mercè. Aquest poema em va cridar l'atenció, m'agrada. També està musicat per Pedro Guerra.)