Crist
de 200.000 braços d’Agustí Bartra és una novel·la escrita en un moment de
màxima convulsió col·lectiva i de trasbals ple de dolor amb sofriment per a les
persones que els va tocar viure aquella amarga experiència existencial.
Aquesta
novel·la representa una voluntat extrema de llibertat irrenunciable. Aquest
escrit vol ser testimoni d’aquella situació d’aquelles persones que ho van
viure en primera persona.
Es
posa de manifest el concepte de superhome i d’home superior referit directament
als pobles i a l’existència dels pobles. Realment, Bartra amb molta habilitat
manifesta la desigualtat injusta patida per uns i la prepotència dels altres.
La
xabola apareix del no res enmig d’aquell entorn desèrtic però mediterrani. Serà
un refugi provisional per no dir de pas, realment no vol dir res per als
personatges que estan plens de nostàlgia, ràbia, brutor, misèria, injustícia,
etc; en definitiva, vençuts per uns i arraconats per altres en uns camps de
concentració (no d’extermini) totalment improvisats.
La
xabola és com l’instint més profund o esperança de l’ésser humà per sobreviure.
L’única cosa que s’han de construir a partir de no res i, que tenen només per
sobreviure a l’experiència dura d’un camp de concentració en una platja
francesa, o per guardar-se de pluges o oratges no desitjats (pàgina 49 aquesta
xabola serà començada...)
Coneguem
tot aquest món gràcies a la narració omniscient d’una persona (Vives) que vol
deixar constància dels fets que ha hagut de viure. Però al mateix temps ompli
de símbols i de referències clàssiques la narració (pàgina 38 paràgraf
central).
La
xabola representa un nou món (microcosmos o món propi dels personatges) que en
part és una transició perquè els
personatges desitgen acabar amb aquella situació o experiència que els ha tocat
viure en persona (pàgina 52 les úniques notícies...)
Apareix
la mar no com a símbol de llibertat (o aigua purificadora) sinó com un límit
que els personatges divisen des de la xabola i és un símbol negatiu que els fa
presoners o els impedeix adquirir la llibertat i que representa la fi de tot:
la mort.
Pel
que fa a l’interior de la xabola, i a tot el seu voltant, es crea un món propi,
un món separat de tot el que havien experimentat fins ara ( pàgina 54...penjant
del baix del sostre, les seves dues sabates de cuir negre, la flama en el racó,
la cullera clavada...). D’altra banda tenim un voltant relacionat directament
amb la xabola. Es dóna forma a una petita ciutat sobre la sorra d’una platja
simulant carrers i simulant la vida d’una gent en una imaginada normalitat, i
que a la vegada retrata una molt cruel realitat (pàgina 53 colles assegudes
davant les portes de les xaboles...pàgina 56 Vives treu el cap a fora per un
badall... El petit viatge dels polls pel seu cos l’irrita...però és impossible
d’eliminar les llémenes de la roba...). Al cap i a la fi, relata la vida i les
vivències de 100.000 persones a una platja d’Argelers.
Pel
que fa als personatges principals de la novel·la, hi ha quatre: Vives, Roldós,
Puig, i Tarrés. Tots ells aprofiten el seu passat per desfer-se’n del present i
poder seguir vivint. Passen la nit al ras fins que aconsegueixen muntar la xabola(la
nit era llarga i potser la tramuntana pararia...).
Vives
és qui narra la novel·la i qui també dins de la novel·la conta històries als
seus companys (pàgina 97 el conte de l’esquimal o l’origen de la llum). En la
novel·la, Vives ens apareix sota la imatge de poeta i escriptor (fins i tot,
podria ser el mateix Bartra). L’acompanya un objecte o símbol d’una branqueta
d’un ametler. La branqueta és la positivitat, les ganes de viure, el futur.
Roldós
és un personatge dèbil. Normalment, tosseix sovint perquè li han extirpat un
pulmó. A la novel·la es dóna a entendre que és tuberculós. L’acompanya una
papallona que és la innocència i l’alegria però, al mateix temps, la
fragilitat. La papallona al tenir quatre barres també ens remet a la catalanitat.
Puig
és un personatge polític i patriota. L’acompanya la flauta feta per ell mateix
i que representa l’alegria, la infantesa i la llibertat.
Tarrés
és el contrari de Roldós. És un personatge fort i amb bona salut, pagès (expert
en la feina de l’horta).És l’únic personatge que intenta escapar-se en un
moment de la novel·la. Tarrés demostra tenir molta bondat perquè no és capaç de
matar al guarda francès que el descobreix escapant. L’acompanya l’objecte d’una
llàntia o llumet d’oli que representa la veritat, el coneixement, honestedat i
esperança per a què tot es solucione i s’aclareixca.
D’altres
personatges menors o secundaris que també destaquem són: Joana que és la dona
de Puig. Ella apareix en la novel·la perquè passa una nit en el camp de
concentració. Caliban és un personatge que viu en una xabola veïna. Té edat i
no és massa social però, els ajuda quan ho necessiten. Boira és un gos que
sempre acompanya als protagonistes principals. Representa la fidelitat, la
guàrdia i protecció de la xabola i dels seus amics.
Pel
que fa als personatges només destacar que hi ha gran quantitat de diàlegs a la
novel·la. Bartra amb l’ús de diàlegs intenta donar més versemblança o
proximitat d’allò que està contant.
Aquesta
novel·la a través de l’experiència dels seus personatges intenta lluitar contra
la desmemòria col·lectiva i posar de manifest el patiment i el genocidi sofert.
Intenta que aquesta magnitud humana quede plasmada en l’esfera literària i
perdure o no arribe a oblidar-se mai.
[Ressenya del llibre: Crist de 200.000 braços d'Agustí Bartra]