T'estime amb dos amors
un amor on regna la passió
i l'altre amor que verament mereixes.
Amb l'alta passió
evoque i em recorde que no vull
vora meu a ningú més.
Amb l'altre et lleve els vels
i em falta massa nit per contemplar-te.
Ni per l'un ni per l'altre
mereisc cap lloança.
Que la lloança és teua
i paga per tots dos.
Ahmad Ibn Suhayd al-Ansari
[Aquest poema és per a tots aquells amics meus que enguany han decidit casar-se, que no són pocs, la veritat. Revisant apunts de classe plens de pols, vaig topar amb aquest poema, pertany a les classes de Josefina Veglison, la professora de literatura àrab-clàssica que em va descobrir un nou punt de vista,un món, una cultura que jo havia passat per alt]