Amb dos amors

T'estime amb dos amors

un amor on regna la passió

i l'altre amor que verament mereixes.

Amb l'alta passió

evoque i em recorde que no vull

vora meu a ningú més.

Amb l'altre et lleve els vels

i em falta massa nit per contemplar-te.

Ni per l'un ni per l'altre

mereisc cap lloança.

Que la lloança és teua

i paga per tots dos.

Ahmad Ibn Suhayd al-Ansari

[Aquest poema és per a tots aquells amics meus que enguany han decidit casar-se, que no són pocs, la veritat. Revisant apunts de classe plens de pols, vaig topar amb aquest poema, pertany a les classes de Josefina Veglison, la professora de literatura àrab-clàssica que em va descobrir un nou punt de vista,un món, una cultura que jo havia passat per alt]