9 d'Octubre...dia dels enamorats valencians?

És tradicional al cap i casal la celebració de la Mocadorà de Sant Dionís, l’equivalent valencià al dia dels enamorats. L’ha de regalar l’home a la seua parella, i consisteix en una safata que conté uns dolços de massapà cuit, la Piuleta i el Tronador, i dolços de massapà cru en forma de fruites i verdures, tot embolicat en un mocador per al coll.
La tradició ve de quan a l’edat mitjana les ciutats homenatjaven els convidats, sobretot els reis, amb una vaixella d’argent plena de viandes. A partir del segle XV la ciutat de València va començar a regalar vaixelles de ceràmica de Manises i Paterna contenint els dolços de sucre que començaven a fer-se a terres valencianes arran de la introducció del cultiu de la canya de sucre al regne, com ara confits i massapans. Amb el temps aquest costum es va popularitzar entre els valencians derivant en un regal per Sant Dionís, però diu la llegenda romàntica que representen els fruits de l’horta de València que les valencianes van oferir a Jaume I i a la reina Na Violant d’Hongria el 9 d’octubre de 1238 quan entraren a València.

[ Hauríem de recuperar aquesta tradició perquè ès ben nostra. Recordar i reivindicar que no tot és el comercial dia de Sant Valentí. Clar, que la propaganda d'uns grans magatzems és tant potent...que ninguna persona humana pot anar en contra d'allò que diu... ui, em recorda a un animalet ; ) ]

...aquí se quedan los guapos y nos marchamos los buenos...

En el lado feliz
mis nietas me saludan
con el jolgorio de los dias de fiesta.

Rien, saltan, se combaten entre ellas mismas
la alegria de ver la vida como un río sin fin,
sin fondo. Como si el mar
llegase a nuestra puerta.

Ante tanto diluvio de alegría
a este viejo poeta abandonado
solo le queda la memoria,
la inestable memoria de los vagos recuerdos
olvidados.

Gracias a que la vida está entre ellas
rompiendome la cruz de los silencios,
la vaguedad inutil del desierto
y la cumbre final de una montaña
me siento como vivo.

Como un ser humano acompañado.


[ Adéu Labordeta ]

Estellés... és sempre una bona opció.

La Festa Estellès és una iniciativa de l’escriptor Josep Lozano que ha tingut un ressò que val la pena remarcar. A instància seua s’ha celebrat arreu del País Valencià —a una trentena de pobles i cutats, que no està gens malament per ser el primer any la Festa Estellés, dedicada a recordar un dels més grans poetes valencians —amb una ...ingent obra en català: Vicent Andrés Estellés (1924-1993). Diu l’amic Josep Lozano que la nostra cultura passa per moments difícils fins al punt que pot perillar la seua mateixa existència en un futur més o menys proper. Davant d’aqueixa situació hi ha tota una gamma d’actituds a adoptar, les negatives o derrotistes —i a lamentar-se sempre estem a temps— o positives o encoratjadores, amb què crear i imaginar recursos que ens reforcen i ens donen cohesió en defensa d’allò que és consubstancial amb nosaltres, allò que estimem: la nostra cultura, la nostra llengua, el nostre país. La Festa Estellés pren la seua inspiració en Escòcia, en la festa que fan el 25 de gener de cada any, que ha arrelat fermament com a celebració identitària —la fan ja dos segles i escaig– el “Burn’s souper”, per celebrar el naixement Robert Burns (1759-1796), un popular poeta en llengua escocesa. On després d’un àpat amb haggis, un embotit escocès, es beu i es canta l’Auld Lang Syne, i després es reciten i canten cançons del poeta i d’altres poetes. Aquesta nit la festa serà a la plaça de Benimodo. Amb sopar, lectura de poemes, cançons…

[ M'agrada Estellés crec que es nota un poquet.]

Uff, he dit jo... després de les opos hi ha vida?

Després d'un periode agobiant, torne a la vida normal. Comence l'estiu remirant alguns llibres, ordenant-ne, revisant coses aparcades amb un poc de pols... Ah! he de posar-me amb la maleta però, primer m'he de fer un llistat, perquè sinó em deixaré la mitat de coses. Torne a ma casa de relax.

Sobretot, vull demanar disculpes a totes i tots els que no he fet gens de cas, done les gràcies a tots els que m'han escoltat, entés, ajudat, animat, pels meus nervis que són d'allò que no hi ha, etc. Ah i les gràcies, també a la gent que va eixir ahir a celebrar-ho pel carrer fins tardíssim fent un soroll impressionant. Perquè era per les nostres opos, no? No ha anat bé, un altre any serà...

Comença l'estiu per a mi i, això vol dir: Llocnou en festes, Gandia i la platja, la família (sobretot les meues ties) i un grapat de coses que em recorden a la infantesa i m'aporten molta alegria i ganes de viure. Ho necessite, de veres. Ara que ho pense, també necessite un poc de sol perquè tinc un color de flexo impressionant!

Crec que el millor serà agafar unes lectures i anar-me'n a pendre el sol un poc... amb una de Poe (L'escarabat d'or i els crims del carrer Morgue) i un altra de Barbery (L'elegància de l'eriçó) a veure si m'agraden!

Molt bon estiu a totes i tots!

Feliç Sant Jordi 2010!

La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
"Sant Jordi mata l'aranya".
L'aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se'n xuclava la flaire,
i el mes d'abril era trist i els nens i nenes ploraven
..................................
Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
perxò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires.

Joan Maragall (1860-1911)

[*Kontxa Hondartza de Donostia.]

8 de Març

[ Crec que no cal dir res més... Feliç dia de la dona!]