dimarts, 25 de novembre del 2008

Una igualtat de dret, cap a una igualtat de fet?


L’originalitat de la Vita Christi es troba en el fet que l'autora és capaç d'omplir-la amb la seua prodigiosa imaginació i, el seu punt de vista femení. Així, el que havia de ser una vida de Crist, es transforma, a les seues mans, en la vida de la Mare de Déu.
La feminitat del llibre fou escollida, perquè les autèntiques protagonistes són les dones (agent productor i consumidor). Destaquen alguns detalls emotius atribuïts al caràcter femení: ús de diminutius, la maternitat, tracte afectuós als xiquets, el dolor o patiment, la vida domèstica, complicitat, intimitat, etc. Tot embolicat amb una certa coqueteria i pompa pel que fa a la descripció.
Sor Isabel mostra una dona ferma que es capaç de fer front als homes. Fou l'Abadessa del Monestir de la Trinitat de València, i va saber moure’s perfectament pels cercles culturals (de domini masculí ben marcat) d’aquell moment. Forma a les seues alumnes i ennobleix la figura de la dona en una època on era ben difícil.
Per eixe motiu, he volgut citar aquesta escriptora, hui dia contra el maltractament a les dones. Si considerem el feminisme com a defensa de la dona, Sor Isabel és un clar exemple. Sense deixar de banda, la contradicció de ser una dona dins d'una esglèsia catòlica, on l'home era i és el nucli i el qui realment mana o pren les decicions.

dijous, 6 de novembre del 2008

Crida


Companys de l'alegria, provocadors fulgents,
arcàngels del foscam que em visitàveu,
torneu ací i amb mi; torneu, torneu.

Genets de la tempesta, descavalqueu
veniu a vora meu; vibrant ficció del mar,
la vella vall vos crida amb onades pel bosc.

Veniu, veniu, veniu! Entre la música
o en qualque olor llunyà o dins el somni.

Pel finestral obert darrere les cortines.
Torneu. Veniu. Entreu. Ací us espere.


Maremar, Josep Piera.

[Aquest cap de setmana hi ha preparades una sèrie d'activitats al voltant de l'escriptor i poeta Josep Piera. El divendres 7 de novembre s'ignaugura l'exposició Josep Piera, la passió de les paraules a Espai d'Art de la Plaça Prado. El dissabte 8 de novembre es presenta tot un seguit de llibres a la Llibreria Ambra. El diumenge una passejada per La Drova amb el mateix Josep Piera...Bon cap de setmana!]


dimecres, 22 d’octubre del 2008

entre roses i una cançó esperançada "j'attendrai"...


J'attendrai
Le jour et la nuit, j'attendrai toujours
Ton retour
J'attendrai
Car l'oiseau qui s'enfuit vient chercher l'oubli
Dans son nid
Le temps passe et court
En battant tristement
Dans mon cœur si lourd
Et pourtant, j'attendrai
Ton retour

J'attendrai
Le jour et la nuit, j'attendrai toujours
Ton retour
J'attendrai
Car l'oiseau qui s'enfuit vient chercher l'oubli
Dans son nid
Le temps passe et court
En battant tristement
Dans mon cœur si lourd
Et pourtant, j'attendrai
Ton retour

Le vent m'apporte
Des bruits lointains
Devant ma porte
J'écoute en vain
Helas, plus rien
Plus rien ne vient
J'attendrai
Le jour et la nuit, j'attendrai toujours
Ton retour

J'attendrai
Car l'oiseau qui s'enfuit vient chercher l'oubli
Dans son nid
Le temps passe et court
En battant tristement
Dans mon cœur si lourd
Et pourtant, j'attendrai
Ton retour
Et pourtant, j'attendrai
Ton retour

{Instrumental}

Le temps passe et court
En battant tristement
Dans mon cœur si lourd
Et pourtant, j'attendrai
Ton retour

Cançó de Ketty Rina.


[Aquest cap de setmana l'he passat a Oviedo, amb els meus companys i homòlegs de l'àrea d'educació. Hem intercanviat: realitats diferents, entrebancs, punts de vista, etc. J'attendrai, és una cançó francesa que tracta l'amor, l'esperança i creure en el futur. He pensat que li va molt bé al concepte d'educació en un món actual i globalitzat com el nostre. Salut i República!]

dijous, 16 d’octubre del 2008

...per a Carla



“No tot és desar somnis pels calaixos
rodejats d’enemics o bé d’objectes
que subtilment i astuta ens empresonen.


Perquè viure és combatre la peresa

de cada instant i restablir la fonda
dimensió de tota cosa dita,
podem amb cada gest guanyar nous àmbits
i amb cada mot acréixer l’esperança.

Serem allò que vulguem ser.

Pels vidres
del ponent encrespat, la llum esclata.”


Miquel Martí i Pol.




[ Hui, la meua amiga Anna Fuster s'ha estrenat en la tasca de ser mamà. La xiqueta és molt, però que molt, guapa i, li han posat de nom Carla. Us desitge a les dos tota la sort d'aquest món (i si hi ha d'altre també) en eixe camí que comenceu, un camí costós el de viure, educar i criar als fills. La meua més sincera enhorabona!!]

Des d'una de les vores de la meua mar mediterrània...


Per Mallorca ens ix el sol,

per Mallorca ens ix el sol,

bonica morena,

i per Castella s'apaga,

i per Castella s'apaga.

Quan ix el sol els galls canten,

quan ix el sol els galls canten,

bonica morena,

quan es pon,

callen i dormen,

quan es pon,

callen i dormen.

Qui està despert,

viu i parla,

i qui dorm només somnia,

bonica morena;

qui somnia no en treu res

i després es desenganya.

Hi havia una volta un poble

que dormia i que dormia,

bonica morena,

i de tant que va dormir

despert i tot somniava.

Cal que pugem al Montgó,

que ixca el sol abans de l'alba,

bonica morena,

cal que vetllen per la nit.

Llancem l'engany dins de l'aigua!

Per Mallorca ens ix el sol,

per Mallorca ens ix el sol,

bonica morena,

i per Castella s'apaga,

i per Castella s'apaga.


Joan Manuel Serrat.



[L'altre dia vàrem pujar al monestir de Lluc, un lloc molt especial per als mallorquins. Ací teniu una foto (amb el meu Joan Serra, el meu bandoler! ) a la vora de la flama de la llengua, sempre m'enrecorde d'una lletra de Serrat ...des de dalt de la muntanya, des de Lluc amb estima! ]

dimarts, 7 d’octubre del 2008

Estima i fes el que vullgues...


Nua l'espasa, el braç enlaire,

devers el drac avança ardit.

Del primer cop, esqueixa l'aire;

el segon cop, l'hi enfonsa al pit.

Ja triomfant, la dama albira

i obre les portes diligent;

o mentre el monstre en terra expira,

surt la princesa resplendent.(...)

Quan els rosers trauran florida

la profecia és complirà.


J. M. FOLCH i TORRES


[ El cavall de sant Jordi, valent, jove, fort, això és el que per a mi sempre ha significat el món de l'associacionisme juvenil. Amb aquest poema vull recordar allò viscut durant anys... anys que passen i que com tot arriben a la seua fi. Amb el concepte tan bonic d'estima i fes el que vullgues, dic adéu ( a la meua manera , encara que crec que qui ho porta dins mai deixarà de ser-ho...) a una de les etapes més especials de la meua curta (encara) vida...Per molts d'anys CJG!]

dijous, 2 d’octubre del 2008

Redescobrint Mallorca i rellegint llibres...


[Els habitants de Menorca, els d'Eivissa, també diuen que ells parlen "menorquí", "eivissenc".Els "fets diferencials" poden multiplicar-se fins a l'infinit. Solem dir "valencià" i, realment, les formes de parlar dels veïns de Morella i les dels veïns d'Elx són ben "distintes" de l'apitxat de València i la seva horta: a Sueca mateix, fem sonar la "s" sonora i la "g" prepalatal sonora, i distingim la "v" de la "b", matisos fonètics que han perdut els valencians de València. Per què no, doncs, enfront del "valencià" de València, un "suecà" de Sueca.]

Joan Fuster.



Aquest fragment pertany al llibre: El valencià és una llengua diferent? de Mª Josep Cuenca, l'autora i professora reprodueix les paraules del mateix Joan Fuster.

Unes lletres que per a mi, són bàsiques, per eixe motiu sempre m'he mostrat contrària a dir només "valencià". Jo no sóc de València, sóc de Gandia, per tant em correpon dir "gandià" o "gandiano" i això em sembla una tonteria.

Sempre he trobat, trobe i trobaré que és bàsic el reconeixement o acceptació la denominació de "català". La voluntat d'enteniment entre totes bandes, i la no utilització política d'aquestes qüestions és essencial, cosa que en la meua terreta sembla impossible imaginar-ho (almenys sommiar-ho no!).

A Mallorca, el PP és molt diferent al que hi ha al País Valencià. Una sorpresa entre d'altres que he tingut. Una Illa, que acull a molts valencians per a treballar d'interins en diferents centres de secundària. M'han acollit amb molt bona gana i molt bona gent, es porten molt bé amb mi.

Sòc de Gandia parle "gandià", per tant valenciana, sóc la professora de català, per tant català, done classes a xiquets "palmesans" per tant mallorquins. Quin problema hi ha?

Ja ho tinc, el problema és: compartir la mar mediterrània (potser alguna enveja del passat encara per descobrir, dic jo? , també podria ser el "copyright" de la paella??? no se...)