“Hi ha molta gent que sap com Nietzsche que allò que té preu té poc
valor. Allò més important és poder-se mirar a l'espill sense amoïnar-se per
haver de dissimular els pecats com aquell que dissimula la panxeta. Res no és
comparable a la satisfacció de viure èticament i tenir la consciència
tranquil·la. És mentida que tothom tinga un preu. Això és el que es creuen i
volen fer creure els que sí que es venen. Es consolen pensant que allò que fan
mal fet ho faria tothom. I es justifiquen explicant que si no ells, aquella
“oportunitat” deshonesta l’aprofitaria un altre. Però no, hi ha gent molt
sencera que en dictadura resisteix les pastanagues del poder i que en
democràcia resisteix les temptacions del capital" (Adolf Beltran).
valor. Allò més important és poder-se mirar a l'espill sense amoïnar-se per
haver de dissimular els pecats com aquell que dissimula la panxeta. Res no és
comparable a la satisfacció de viure èticament i tenir la consciència
tranquil·la. És mentida que tothom tinga un preu. Això és el que es creuen i
volen fer creure els que sí que es venen. Es consolen pensant que allò que fan
mal fet ho faria tothom. I es justifiquen explicant que si no ells, aquella
“oportunitat” deshonesta l’aprofitaria un altre. Però no, hi ha gent molt
sencera que en dictadura resisteix les pastanagues del poder i que en
democràcia resisteix les temptacions del capital" (Adolf Beltran).
[ Aquest escrit d'Adolf Beltran m'agrada, em fa pensar, reflexionar, etc. A vegades no entenc les coses que passen al meu País Valencià. Crec que no canviarà mai o sí, l'esperança és allò que no és perd o costa molt perdre. Un món cada vegada més material, bufaner i sense ànima o estima pel seu passat. Espere que us agrade.]
* Pintura de Manolo Boix " les temptacions de Sant Jeroni"
5 comentaris:
Que gran eres anneta!!! Reflexions d'una jove emprenedora.
Un d'Oliva
Anna, m'agrada molt el text que has deixat.Sovint em faig les mateixes preguntes que tu. Cap on anem al nostre país Valencià? i volguera creure que reaccionarem abans d'extingir-nos del tot com a poble. Però aquests són processos tan llargs de la història,la durada de la nostra vida, només ens permet de conéixer a penes el passat i percebre parcialment el present.
Jo també sóc una gran aprenent de NIETZSCHE.Cordialment
Gràcies!
M'ha encantat moltíssim tenir seguidors al meu blog.
A vegades em sap mal veure les coses un poc de color blau fosc quasi negre però, crec que ens obliguen(els anys en què vivim ara mateix)a ser pessimistes.
Ja, verjetno zato je
Benvolguda Anna la teua apreciació és general.Les coses han perdut luminositat i colorit, expressivitat i passió, confiança i espontaneitat. Vivim temps incolors, inodors i insipits, fins i tot el fet de discutir ens representa un esforç que no paga la pena. I tornem a eixe blau fosc quasi negre amb el que ens fonem per no fer-nos notar, per no manifestarnos, per no ser.
Publica un comentari a l'entrada