Des d'una de les vores de la meua mar mediterrània...

Per Mallorca ens ix el sol,

per Mallorca ens ix el sol,

bonica morena,

i per Castella s'apaga,

i per Castella s'apaga.

Quan ix el sol els galls canten,

quan ix el sol els galls canten,

bonica morena,

quan es pon,

callen i dormen,

quan es pon,

callen i dormen.

Qui està despert,

viu i parla,

i qui dorm només somnia,

bonica morena;

qui somnia no en treu res

i després es desenganya.

Hi havia una volta un poble

que dormia i que dormia,

bonica morena,

i de tant que va dormir

despert i tot somniava.

Cal que pugem al Montgó,

que ixca el sol abans de l'alba,

bonica morena,

cal que vetllen per la nit.

Llancem l'engany dins de l'aigua!

Per Mallorca ens ix el sol,

per Mallorca ens ix el sol,

bonica morena,

i per Castella s'apaga,

i per Castella s'apaga.

Joan Manuel Serrat.

[L'altre dia vàrem pujar al monestir de Lluc, un lloc molt especial per als mallorquins. Ací teniu una foto (amb el meu Joan Serra, el meu bandoler! ) a la vora de la flama de la llengua, sempre m'enrecorde d'una lletra de Serrat ...des de dalt de la muntanya, des de Lluc amb estima! ]