dijous, 11 de setembre del 2008

Ara que s'acosta el tio de la porra... acabarem per menjar pa i samorra?


Els comuns del meu poble


La meua veu de poble

és desprestigiada

però, d'esperit noble

i terra oblidada,



amb els anys honorable,

de paraula callada

assumida pel meu poble,

de terra desabonada.



Una mirada adolorida,

una nació emmudida.


Anna Igualde.



[ Aquesta poesia és meua, la dedique al poble valencià del qual vinc i al qual m'adrece. Faig aquesta entrada perquè, he quedat sobtada al trobar-me amb un "frente blavero". Sempre li faig una ullada a la blogsfera referida a la Safor, hui he llegit un comentari al voltant del correllengua de la Fira de Gandia, i la veritat, se m'han rebolitat els budells. No entenc com es poden dir ( en castellà) eixa sèrie de...coses...clar que, per a exòtics i ignorants... nosaltres els valencians.]