Els comuns del meu poble
La meua veu de poble
és desprestigiada
però, d'esperit noble
i terra oblidada,
amb els anys honorable,
de paraula callada
assumida pel meu poble,
de terra desabonada.
Una mirada adolorida,
una nació emmudida.
Anna Igualde.
[ Aquesta poesia és meua, la dedique al poble valencià del qual vinc i al qual m'adrece. Faig aquesta entrada perquè, he quedat sobtada al trobar-me amb un "frente blavero". Sempre li faig una ullada a la blogsfera referida a la Safor, hui he llegit un comentari al voltant del correllengua de la Fira de Gandia, i la veritat, se m'han rebolitat els budells. No entenc com es poden dir ( en castellà) eixa sèrie de...coses...clar que, per a exòtics i ignorants... nosaltres els valencians.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada