Per la boca viu el peix...

Orham Pamuk ha rebut el Premi més prestigiós del món de la literatura que atorga l' academia sueca (el Nobel). Aquest fet ha despertat un gran rebombori a Turquia el país natal de Pamuk.Tot açò, ens ve arran d'unes declaracions realitzades pel mateix guardonat, al voltant de les matances massives d'armenis que van ocòrrer a la primera guerra mundial.
Si la situació ja era prou recalfada, l'estat francés, com si d'afegir més llenya al bombo es tractara, decideix aprovar una llei que considera un crim negar el genocidi contra els armenis, fins al punt de poder acabar en la pressó.
Cal plantejar-nos, quín és el motiu pel qual s'ha guardonat a Pamuk? Per la seua trajectòria literària (tenint en compte que és molt jove) o per les seues declaracions?
Hi ha d'altres escriptors que mereixien més el premi suec? Tots sabem que en aquests casos no estan tots els que deurien, ni tots els que estan deurien estar.
Clar que jo em qüestione, si la literatura feta en les diverses llengües d'aquest món és valorada per igual, o parteix amb desigualtat depenent de la llengua en la que haja estat feta. On trobem una veritable igualtat de condicions? Què és neutral hui? Supose que ho qüestione jo, ara i ací, perquè tinc baixa autoestima.
El periòdic: The New York Times en el mateix moment de fer-se públic l'atorgament del premi Nobel, ja llançava una entrevista feta al mateix Pamuk. Realment és l'acadèmia sueca qui atorga aquest premi? Hi ha interessos editorials pel mig?
Amb Pamuk els Nobel agafen un cert color polític, i cal dir que no hauríem de confondre la política amb la literatura.
Aquest premi ret homenatge al conjunt de la literatura turca? o sols a una part?
El Pamuk primitiu era un escriptor que no volia entrar en cap raonament o tendència política. Ell mateix deia que volia ser valorat només per la qualitat dels seus escrits ( tal vegada, perquè aquell qui escriu de veres, sagna tot el que escriu o escriu tot el que sagna).
I jo em dic, som tots ingenus o resulta que per la boca mor el peix? No, calleu que amb la nova cançò de fito i fitipaldis ara es diu: Per la boca viu el peix, no?
A tot això, en Turquia esperen al seu nobel pródigo, perquè Pamuk fa temps que ja no viu on va nàixer, i ha perdut tot tipus de connexió amb la seua terra.
I és que no vull pensar que tots els premis són iguals, perquè encara tinc un sollet d'autoestima.