En el lado feliz
mis nietas me saludan
con el jolgorio de los dias de fiesta.
Rien, saltan, se combaten entre ellas mismas
la alegria de ver la vida como un río sin fin,
sin fondo. Como si el mar
llegase a nuestra puerta.
Ante tanto diluvio de alegría
a este viejo poeta abandonado
solo le queda la memoria,
la inestable memoria de los vagos recuerdos
olvidados.
Gracias a que la vida está entre ellas
rompiendome la cruz de los silencios,
la vaguedad inutil del desierto
y la cumbre final de una montaña
me siento como vivo.
Como un ser humano acompañado.
[ Adéu Labordeta ]
diumenge, 19 de setembre del 2010
...aquí se quedan los guapos y nos marchamos los buenos...
dissabte, 4 de setembre del 2010
Estellés... és sempre una bona opció.
La Festa Estellès és una iniciativa de l’escriptor Josep Lozano que ha tingut un ressò que val la pena remarcar. A instància seua s’ha celebrat arreu del País Valencià —a una trentena de pobles i cutats, que no està gens malament per ser el primer any la Festa Estellés, dedicada a recordar un dels més grans poetes valencians —amb una ...ingent obra en català: Vicent Andrés Estellés (1924-1993). Diu l’amic Josep Lozano que la nostra cultura passa per moments difícils fins al punt que pot perillar la seua mateixa existència en un futur més o menys proper. Davant d’aqueixa situació hi ha tota una gamma d’actituds a adoptar, les negatives o derrotistes —i a lamentar-se sempre estem a temps— o positives o encoratjadores, amb què crear i imaginar recursos que ens reforcen i ens donen cohesió en defensa d’allò que és consubstancial amb nosaltres, allò que estimem: la nostra cultura, la nostra llengua, el nostre país. La Festa Estellés pren la seua inspiració en Escòcia, en la festa que fan el 25 de gener de cada any, que ha arrelat fermament com a celebració identitària —la fan ja dos segles i escaig– el “Burn’s souper”, per celebrar el naixement Robert Burns (1759-1796), un popular poeta en llengua escocesa. On després d’un àpat amb haggis, un embotit escocès, es beu i es canta l’Auld Lang Syne, i després es reciten i canten cançons del poeta i d’altres poetes. Aquesta nit la festa serà a la plaça de Benimodo. Amb sopar, lectura de poemes, cançons…
[ M'agrada Estellés crec que es nota un poquet.]
dimarts, 13 de juliol del 2010
Uff, he dit jo... després de les opos hi ha vida?
Després d'un periode agobiant, torne a la vida normal. Comence l'estiu remirant alguns llibres, ordenant-ne, revisant coses aparcades amb un poc de pols... Ah! he de posar-me amb la maleta però, primer m'he de fer un llistat, perquè sinó em deixaré la mitat de coses. Torne a ma casa de relax.
Sobretot, vull demanar disculpes a totes i tots els que no he fet gens de cas, done les gràcies a tots els que m'han escoltat, entés, ajudat, animat, pels meus nervis que són d'allò que no hi ha, etc. Ah i les gràcies, també a la gent que va eixir ahir a celebrar-ho pel carrer fins tardíssim fent un soroll impressionant. Perquè era per les nostres opos, no? No ha anat bé, un altre any serà...
Comença l'estiu per a mi i, això vol dir: Llocnou en festes, Gandia i la platja, la família (sobretot les meues ties) i un grapat de coses que em recorden a la infantesa i m'aporten molta alegria i ganes de viure. Ho necessite, de veres. Ara que ho pense, també necessite un poc de sol perquè tinc un color de flexo impressionant!
Crec que el millor serà agafar unes lectures i anar-me'n a pendre el sol un poc... amb una de Poe (L'escarabat d'or i els crims del carrer Morgue) i un altra de Barbery (L'elegància de l'eriçó) a veure si m'agraden!
Molt bon estiu a totes i tots!
divendres, 23 d’abril del 2010
Feliç Sant Jordi 2010!
La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
"Sant Jordi mata l'aranya".
L'aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se'n xuclava la flaire,
i el mes d'abril era trist i els nens i nenes ploraven
..................................
Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
perxò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires.
Joan Maragall (1860-1911)
[*Kontxa Hondartza de Donostia.]
diumenge, 7 de març del 2010
dimecres, 16 de desembre del 2009
SONET
Venturós qui guarneix en son cor
-molsa i grèvol- la pau d’un pessebre
i esbatana la humida palpebra cor
endins a la llum que no por.
Qui s’agença un Nadal per conhort
amb l’encís delicat de l’orfebre,
un Nadal que esvaint la tenebra
fa més pura l’estrella que és Nord.
Venturós qui gronxola l’Infant
i oblidant-se del món un instant,
i de viure, a la Vida s’atansa.
Venturós qui el misteri reviu
cada jorn amb plaer renadiu
en un íntim esclat retrobant-se.
-molsa i grèvol- la pau d’un pessebre
i esbatana la humida palpebra cor
endins a la llum que no por.
Qui s’agença un Nadal per conhort
amb l’encís delicat de l’orfebre,
un Nadal que esvaint la tenebra
fa més pura l’estrella que és Nord.
Venturós qui gronxola l’Infant
i oblidant-se del món un instant,
i de viure, a la Vida s’atansa.
Venturós qui el misteri reviu
cada jorn amb plaer renadiu
en un íntim esclat retrobant-se.
i esbatana la humida palpebracor
endins a la llum que no mor.
Miquel Martí i Pol
BON NADAL I VENTURÓS ANY 2010!
[Torne a casa, a Gandia i passaré uns dies amb la família, amics, etc. A tots us desitge el millor, sigueu molt feliços!]
dijous, 19 de novembre del 2009
19 de novembre de 1932, les xiquetes del meu poble, la bruixa,les fades, la lluna, un peix sense bicicleta,el dol, la dona solitària, ...per a Foix
[...Mª Mercè Marçal, al voltant dels seus llibres: Bruixa de Dol i Cau de LLunes...]
—Què aporta de nou Bruixa de dol en relació amb el teu llibre anterior ? —En relació amb Cau de llunes no he pretès res més que afermar un camí que allà esbossava, ara amb més força, i amb el pas més segur. Com he dit en alguna banda, prossegueixo l'intent de trobar una veu pròpia que entronqui alhora amb la tradició literària catalana —com totes essencialment masculina— i amb l'experiència quotidiana —sense veu— de les fades i les bruixes. Com a coses noves esmentaria una recerca molt més conscient de la meva veu com a dona, en el sentit individual i col·lectiu de la paraula. L'aparició del binomi bruixa-lluna, la dona solidària amb les altres dones i al mateix temps, com l'altra cara de la moneda, la dona sola: amb l'assumpció de la pròpia solitud com a condició indispensable per a l'existència com a individu autònom, com a "peix sense bicicleta"... Hi ha, com a Cau de llunes, potser amb una formulació més aprofundida, la desfeta, les contradiccions i l'espurna de felicitat fugaç de la relació amorosa en el nostre context social i l'antagonisme complex i ambivalent entre homes i dones. A nivell formal, subratllaria que he gosat enfrontar-me amb el sonet i que ja no me l'he pogut treure més de sobre. I que persisteixo amb la cançó i altres formes diverses. El títol ratifica el meu homenatge a Foix, amb una cantarella al fons de cançó infantil que parlava d'unes bruixes que tal volta portaven dol per nosaltres, les xiquetes del meu poble. I tot esperant, evidentment, un temps, un país on les bruixes ja no duguin més dol.
(Lluís Busquets i Grabulosa: "Bruixa i Fada el 1980", Correo Catalán, febrer de 1980.)
[ Avui, 19 de novembre és especial per a totes les dones. Fa 77 anys, un dia com aquest, les dones podien votar en unes eleccions... i qui millor que Mª Mercè Marçal per recordar aquesta data. Ací us deixe una entrevista de fa uns anys. A totes les dones per molts anys!]
—Què aporta de nou Bruixa de dol en relació amb el teu llibre anterior ? —En relació amb Cau de llunes no he pretès res més que afermar un camí que allà esbossava, ara amb més força, i amb el pas més segur. Com he dit en alguna banda, prossegueixo l'intent de trobar una veu pròpia que entronqui alhora amb la tradició literària catalana —com totes essencialment masculina— i amb l'experiència quotidiana —sense veu— de les fades i les bruixes. Com a coses noves esmentaria una recerca molt més conscient de la meva veu com a dona, en el sentit individual i col·lectiu de la paraula. L'aparició del binomi bruixa-lluna, la dona solidària amb les altres dones i al mateix temps, com l'altra cara de la moneda, la dona sola: amb l'assumpció de la pròpia solitud com a condició indispensable per a l'existència com a individu autònom, com a "peix sense bicicleta"... Hi ha, com a Cau de llunes, potser amb una formulació més aprofundida, la desfeta, les contradiccions i l'espurna de felicitat fugaç de la relació amorosa en el nostre context social i l'antagonisme complex i ambivalent entre homes i dones. A nivell formal, subratllaria que he gosat enfrontar-me amb el sonet i que ja no me l'he pogut treure més de sobre. I que persisteixo amb la cançó i altres formes diverses. El títol ratifica el meu homenatge a Foix, amb una cantarella al fons de cançó infantil que parlava d'unes bruixes que tal volta portaven dol per nosaltres, les xiquetes del meu poble. I tot esperant, evidentment, un temps, un país on les bruixes ja no duguin més dol.
(Lluís Busquets i Grabulosa: "Bruixa i Fada el 1980", Correo Catalán, febrer de 1980.)
[ Avui, 19 de novembre és especial per a totes les dones. Fa 77 anys, un dia com aquest, les dones podien votar en unes eleccions... i qui millor que Mª Mercè Marçal per recordar aquesta data. Ací us deixe una entrevista de fa uns anys. A totes les dones per molts anys!]
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
