“Hi ha molta gent que sap com Nietzsche que allò que té preu té poc
valor. Allò més important és poder-se mirar a l'espill sense amoïnar-se per
haver de dissimular els pecats com aquell que dissimula la panxeta. Res no és
comparable a la satisfacció de viure èticament i tenir la consciència
tranquil·la. És mentida que tothom tinga un preu. Això és el que es creuen i
volen fer creure els que sí que es venen. Es consolen pensant que allò que fan
mal fet ho faria tothom. I es justifiquen explicant que si no ells, aquella
“oportunitat” deshonesta l’aprofitaria un altre. Però no, hi ha gent molt
sencera que en dictadura resisteix les pastanagues del poder i que en
democràcia resisteix les temptacions del capital" (Adolf Beltran).
valor. Allò més important és poder-se mirar a l'espill sense amoïnar-se per
haver de dissimular els pecats com aquell que dissimula la panxeta. Res no és
comparable a la satisfacció de viure èticament i tenir la consciència
tranquil·la. És mentida que tothom tinga un preu. Això és el que es creuen i
volen fer creure els que sí que es venen. Es consolen pensant que allò que fan
mal fet ho faria tothom. I es justifiquen explicant que si no ells, aquella
“oportunitat” deshonesta l’aprofitaria un altre. Però no, hi ha gent molt
sencera que en dictadura resisteix les pastanagues del poder i que en
democràcia resisteix les temptacions del capital" (Adolf Beltran).
[ Aquest escrit d'Adolf Beltran m'agrada, em fa pensar, reflexionar, etc. A vegades no entenc les coses que passen al meu País Valencià. Crec que no canviarà mai o sí, l'esperança és allò que no és perd o costa molt perdre. Un món cada vegada més material, bufaner i sense ànima o estima pel seu passat. Espere que us agrade.]
* Pintura de Manolo Boix " les temptacions de Sant Jeroni"
