dilluns, 21 de gener del 2008

Bullirà l'educació com la cassola al forn...



Il s'agit de savoir si même nos mots
les plus justes et nos cris
les plus réussiss en sont privés de
sens, si le langage n'exprime pas,
por finir, la solitude definitive
de l'homme dans un monde muet.
Camus



El teixit educatiu actual es troba sotmés a continus canvis que fan d'ell una ebullició constant, sobretot en aspectes culturals a causa de l'arribada de nouvinguts. I també d'altres factors...que problablement si em pose a parlar-ne, açò seria massa llarg.
Així i tot, faré l'intent de comentar-ne breument les que per a mi són bàsiques:
No m'agrada l'actual aposta valenciana per la privatització del sistema, falta de recursos i, d'un currículum global de llengües. On de manera insistent s'hauria de normalitzar el valencià-català. Així, construir entre tots un model comú propi d'educació multilingüe a partir de les exigències del context (per exemple: el de l'escola catalana multilingüe).
Cal potenciar el diàleg entre tots, fer possible un cercle ben comunicat ( pares- alumnes- professors- escola) com l'únic que pot funcionar de cara a una educació eficaç per als nostres alumnes.
Lluitar per l'ensenyament públic, promoure un sistema de valors diferent (per exemple: els nostres alumnes no tenen motivació per l'estudi ho tenen per obtindre fama televisiva). Clar, jo em pregunte quina és la causa que fa que odien l'estudi? L'esforç que causa el fet d'aprendre? No tinc la solució del sudoku...
Cal una valoració de prestigi per al professorat, a més de tenir una formació continua amb qualitat.
Bé, crec que si aquesta graella de punts bàsics es duu a terme, aconseguirem alçar mínimament el bull a l'educació, m'he deixat molts ingredients pel camí...però poc a poc, amb ganes per entendre que està passant arribarem a cuinar un menjar esquisit, admirat pels comensals autòctons i forasters.
Sí, és cert no tinc una recepta que cure tots els mals però, qui vol pot ...i no vull quedar-me renegant o criticant perquè, en part jo sòc una de les parts implicades com a professora. Potser ens falte un ingredient principal que enllace tots els altres, l'ingredient de la comunicació...potser perdem massa temps diguent la nostra i no escoltant als altres. Per a què ens seveix la llengua? Per a comunicar-nos? O per a què cadascú diga la seua? Crec que cada vegada actuem en un món on ens sentim envoltats de solitud. Envoltats d'excés de comunicació però, sense comunicació. Som com un individu en un món mut. Som tot allò que encara ens fa ser poc o molt: valencians.