dilluns, 21 de gener del 2008

Bullirà l'educació com la cassola al forn...



Il s'agit de savoir si même nos mots
les plus justes et nos cris
les plus réussiss en sont privés de
sens, si le langage n'exprime pas,
por finir, la solitude definitive
de l'homme dans un monde muet.
Camus



El teixit educatiu actual es troba sotmés a continus canvis que fan d'ell una ebullició constant, sobretot en aspectes culturals a causa de l'arribada de nouvinguts. I també d'altres factors...que problablement si em pose a parlar-ne, açò seria massa llarg.
Així i tot, faré l'intent de comentar-ne breument les que per a mi són bàsiques:
No m'agrada l'actual aposta valenciana per la privatització del sistema, falta de recursos i, d'un currículum global de llengües. On de manera insistent s'hauria de normalitzar el valencià-català. Així, construir entre tots un model comú propi d'educació multilingüe a partir de les exigències del context (per exemple: el de l'escola catalana multilingüe).
Cal potenciar el diàleg entre tots, fer possible un cercle ben comunicat ( pares- alumnes- professors- escola) com l'únic que pot funcionar de cara a una educació eficaç per als nostres alumnes.
Lluitar per l'ensenyament públic, promoure un sistema de valors diferent (per exemple: els nostres alumnes no tenen motivació per l'estudi ho tenen per obtindre fama televisiva). Clar, jo em pregunte quina és la causa que fa que odien l'estudi? L'esforç que causa el fet d'aprendre? No tinc la solució del sudoku...
Cal una valoració de prestigi per al professorat, a més de tenir una formació continua amb qualitat.
Bé, crec que si aquesta graella de punts bàsics es duu a terme, aconseguirem alçar mínimament el bull a l'educació, m'he deixat molts ingredients pel camí...però poc a poc, amb ganes per entendre que està passant arribarem a cuinar un menjar esquisit, admirat pels comensals autòctons i forasters.
Sí, és cert no tinc una recepta que cure tots els mals però, qui vol pot ...i no vull quedar-me renegant o criticant perquè, en part jo sòc una de les parts implicades com a professora. Potser ens falte un ingredient principal que enllace tots els altres, l'ingredient de la comunicació...potser perdem massa temps diguent la nostra i no escoltant als altres. Per a què ens seveix la llengua? Per a comunicar-nos? O per a què cadascú diga la seua? Crec que cada vegada actuem en un món on ens sentim envoltats de solitud. Envoltats d'excés de comunicació però, sense comunicació. Som com un individu en un món mut. Som tot allò que encara ens fa ser poc o molt: valencians.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Dilluns 28 de gener, la Fundació Casal Jaume I la Safor-Valldigna i Infosafor.com han organitzat una taula redona amb l'alcalde de Gandia, José Manuel Orengo, i portaveu adjunt del Compromís i Secretari General del BLOC, Enric Morera, per a parlar sobre "Blogs i polítics".

Els dos polítics parlaran de la seua experiència a la xarxa, ja que tots dos tenen blogs actualitzats i del nou paper d'internet en la política i en les campanyes electorals.

Serà a la Sala de Conferències del Casal, a les 20 h.

Anònim ha dit...

Xe, el tema educació te mala solució (Estellés). En serio, l'estat espanyol està dividit en aquest punt, i des de les arrels. Crec que és una confrontació irreconciliable, que ve del franquisme. Franco va donar casi tot el poder educatiu a l'esglesia, i aquesta va fer molts centres que ara son patrimoni de l'esglesia. Amb la democràcia, l'administració educativa no tenia centres publics, i va haver que inventar això dels centres concertats.

Això significa que cap govern apostarà (de moment) per una escola pública al 100%, que fora allò desitjable, perque no hi ha prou pasta per fer escoles i pagar professors: si vols el PSOE apostarà una mica més per allò public, i el PP descaradament per allò privat... Pero veig difícil que arribem en molt de temps a equiparar-nos amb altres països on l'escola depenent de l'estat es tota pública.

Altra cosa que dius i trobe interessant: els xavals volen ser famosos, no volen l'esforç. Crec --i açò admetrà molta crítica-- que s'ha experimentat massa pedagògicament, i s'ha apostat per la "motivació" deixant de banda la cultura de l'esforç. Motivar és necessàri perque permet crear interés i ajuda a aprendre, però l'esforç, crec, és un valor que han de tindre els nanos ben assumit.

Joan ha dit...

FANTASTIC BLOC !!!!