dimecres, 27 de febrer de 2008

El teu cos de bagassa, meretriu...



[ “No...-va pensar Aloma mentre es despullava-, és una sort que no m'agradi.” Va sentir que Robert sortia del bany i entrava a la seva cambra: devia desfer les maletes perquè anava amunt i avall sense parar. Després li va semblar que tancava la finestra. Ni es devia haver adonat de les cortinetes...Quin repòs! Ja podia córrer per tota la casa sense por de topar-lo. Des del matí tots havien viscut pendents d'ell. No es podia dir que els hagués molestat gaire: havia menjat el que li havien donat i havia fet el que ells havien fet. Però era una nosa. No se'l veia tan jove com en el retrat. “Si em vol enamorar, tindrà feina”
Es va asseure al llit: per la finestra oberta entrava celístia. Li va agafar fred. Va estirar-se, es va ben tapar i va passar la galta pel coixí flonjo.]


Aloma de Mercè Rodoreda.


(Aloma representa la relació entre un home madur i una dona jove. Aquestes relacions són en la majoria dels casos tenses i impossibles, on la dona quasi sempre passiva, n'és la víctima.
Aprofite per recordar que enguany és el centenari del naixement de Mercè Rodoreda.
Aquest fragment vull dedicar-lo a les dones que vivim l'aventura de ser-ho i, a les que es recuperen entre les 4 parets cimentades d'un hospital.)

3 comentaris:

Carlos V ha dit...

recorde en la escola de llegir la plaça del diamant, em va encandilar i cada vegada que escolte o llig el nom de merce rodoreda en venen al cap bons records i un sonrisa!!

Multifuncional ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
frikosal ha dit...

celístia, la Rodoreda deu haver estat la persona que més cops ha utilitzat aquesta paraula.