tag:blogger.com,1999:blog-78001362354318793192023-11-16T07:23:40.142+01:00Les lletres d'AnnaBenvinguts al meu raconet
de reflexió ...Anna Igualdehttp://www.blogger.com/profile/17877678188698342042noreply@blogger.comBlogger49125tag:blogger.com,1999:blog-7800136235431879319.post-71512378168975178132021-02-04T22:19:00.001+01:002021-04-30T12:03:28.189+02:00 Laia, si no vols caldo, tres tasses.<p><span style="font-family: Arial;"><i>PER A MA FINA OÏDA...</i></span></p><p style="font-size: 18px; line-height: 21.600000381469727px; margin-bottom: 0px; margin-top: 0px;"><span style="line-height: 21.600000381469727px;"> </span></p><p style="font-size: 18px; line-height: 21.600000381469727px; margin-bottom: 0px; margin-top: 0px;"><span class="s4" style="font-family: Arial; font-size: 8px; line-height: 9.600000381469727px;"><span class="bumpedFont20" style="font-size: 2em; line-height: 19.200000762939453px;">Per a ma fina oïda les fulles enraonen</span></span></p><p style="font-size: 18px; line-height: 21.600000381469727px; margin-bottom: 0px; margin-top: 0px;"><span class="s4" style="font-family: Arial; font-size: 8px; line-height: 9.600000381469727px;"><span class="bumpedFont20" style="font-size: 2em; line-height: 19.200000762939453px;">i són campanes els arbustos.</span></span></p><p style="font-size: 18px; line-height: 21.600000381469727px; margin-bottom: 0px; margin-top: 0px;"><span class="s4" style="font-family: Arial; font-size: 8px; line-height: 9.600000381469727px;"><span class="bumpedFont20" style="font-size: 2em; line-height: 19.200000762939453px;">Mai no puc estar sola enmig dels sentinelles</span></span></p><p style="font-size: 18px; line-height: 21.600000381469727px; margin-bottom: 0px; margin-top: 0px;"><span class="s4" style="font-family: Arial; font-size: 8px; line-height: 9.600000381469727px;"><span class="bumpedFont20" style="font-size: 2em; line-height: 19.200000762939453px;">de la Natura.</span></span></p><p style="font-size: 18px; line-height: 21.600000381469727px; margin-bottom: 0px; margin-top: 0px;"><span style="line-height: 21.600000381469727px;"> </span></p><p style="font-size: 18px; line-height: 21.600000381469727px; margin-bottom: 0px; margin-top: 0px;"><span class="s4" style="font-family: Arial; font-size: 8px; line-height: 9.600000381469727px;"><span class="bumpedFont20" style="font-size: 2em; line-height: 19.200000762939453px;">Si dintre d’una cava crec romandre amagada,</span></span></p><p style="font-size: 18px; line-height: 21.600000381469727px; margin-bottom: 0px; margin-top: 0px;"><span class="s4" style="font-family: Arial; font-size: 8px; line-height: 9.600000381469727px;"><span class="bumpedFont20" style="font-size: 2em; line-height: 19.200000762939453px;">els quatre murs no sé què em diuen...</span></span></p><p style="font-size: 18px; line-height: 21.600000381469727px; margin-bottom: 0px; margin-top: 0px;"><span class="s4" style="font-family: Arial; font-size: 8px; line-height: 9.600000381469727px;"><span class="bumpedFont20" style="font-size: 2em; line-height: 19.200000762939453px;">Oh la creació sembla una gran esquerda</span></span></p><p style="font-size: 18px; line-height: 21.600000381469727px; margin-bottom: 0px; margin-top: 0px;"><span class="s4" style="font-family: Arial; font-size: 8px; line-height: 9.600000381469727px;"><span class="bumpedFont20" style="font-size: 2em; line-height: 19.200000762939453px;">que em fa visible!!</span></span></p><p style="font-size: 18px; line-height: 21.600000381469727px; margin-bottom: 0px; margin-top: 0px;"><span class="s5" style="font-family: Arial; font-size: 8px; font-weight: bold; line-height: 9.600000381469727px;"><span class="bumpedFont20" style="font-size: 2em; line-height: 19.200000762939453px;">Emily </span></span><span class="s5" style="font-family: Arial; font-size: 8px; font-weight: bold; line-height: 9.600000381469727px;"><span class="bumpedFont20" style="font-size: 2em; line-height: 19.200000762939453px;">Dickinson</span></span></p><p style="font-size: 18px; line-height: 21.600000381469727px; margin-bottom: 0px; margin-top: 0px;"><span class="s4" style="font-family: Arial; font-size: 8px; line-height: 9.600000381469727px;"><span class="bumpedFont20" style="font-size: 2em; line-height: 19.200000762939453px;"> (Trad. Agustí Bartra)</span></span></p><p style="font-size: 18px; line-height: 21.600000381469727px; margin-bottom: 0px; margin-top: 0px;"><span style="line-height: 21.600000381469727px;"> </span></p><p style="font-size: 18px; line-height: 21.600000381469727px; margin-bottom: 0px; margin-top: 0px;"><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">Laia puja</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> les escales a poc a poc. </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">Ella camina</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> amb les restes del cansament del dia anterior (a una edat el fet de no dormir </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">li</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> passa factura). Al fons del passadís escolt</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">a</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> un </span><span class="s2" style="font-family: Arial; font-weight: bold; line-height: 21.600000381469727px;">guirigall</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">. Sense dubte són els </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">seus</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> alumnes que s’</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">esforcen</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> amb prou nervis per donar-</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">li</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> la benvinguda. H</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">a</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> estat uns mesos de baixa (“la maternitat” que </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">ella</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> pensava en no triar-la</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">i al final </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">h</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">a</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> cedit</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> per una sèrie de normes socials no escrites però existents que </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">l</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">’e</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">m</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">boliquen i sense vole</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">r</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">l</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">’</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">han conduïda</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> al món de la nit, els bolquers i els biberons com no </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">s</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">’ho haguer</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">a</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> imaginat mai).</span></p><p style="font-size: 18px; line-height: 21.600000381469727px; margin-bottom: 0px; margin-top: 0px;"><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">Els alumnes amb els seus cors agitats arreceren taules i cadires per donar-</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">li</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> la seua millor imatge i dir-</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">li</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">: </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">“</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">t’enyoràvem </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">profe</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">”</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">. I dos segons després: </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">“</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">ensenya’ns una foto dels </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">bebès”</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">. Sí! Els bebès</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">,</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">dues criatures en aparença dòcil i angelical però que no són tan divins</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">, perquè</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> mengen, dormen, ploren, es desperten, es </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">costipen</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">,</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">etc.</span></p><p style="font-size: 18px; line-height: 21.600000381469727px; margin-bottom: 0px; margin-top: 0px;"><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">Laia ha</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> decidit abandonar la </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">seua</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> vida </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">assossegada </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">i </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">plàcida</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> per un </span><span class="s2" style="font-family: Arial; font-weight: bold; line-height: 21.600000381469727px;">guirigall</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> in</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">cessant</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">. Ara, no només </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">és</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">l’activitat ininterrompuda</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> dels </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">seus</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> alumnes sinó que quan arrib</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">a</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> a casa </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">es troba </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">el ritme imparable de les </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">seues</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">dues </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">criatures dolces. </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">S</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">e li han </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">acabat les pel·lícules en marató, els viatges d’aventures a països exòtics, lectures silencioses, </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">la pau i la tranquil·litat, </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">etc. </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"></span></p><p style="font-size: 18px; line-height: 21.600000381469727px; margin-bottom: 0px; margin-top: 0px;"><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">Se</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">’n recorda</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> constantment de les paraules</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> de </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">s</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">a mare, les</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> seues</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> ties, les amigues, que </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">li</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> d</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">e</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">ien</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">: “</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">si no tens fills te’n penediràs!</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">”</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> O la típica frase de: </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">“</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">se te passarà l’arròs!</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">”</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> O</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> la típica pregunta: “</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">i</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> per a</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> quan un xiquet?</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">”</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> (si no </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">l’h</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">a</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> tin</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">gut </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">és perquè </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">n</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">o h</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">a</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> volgut o perquè no </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">h</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">a</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> pogut</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">, en els dos casos la pregunta és incòmoda... ja els tindr</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">à </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">si v</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">ol</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">, </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">no?</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> Com ara ha estat el cas... no patiu </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">ànsia per Laia</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">!</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">). El tema de la </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">“</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">no maternitat</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">”</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> encara no està del tot assumit o acceptat. Moltes dones es veuen abocades sense voler a aquesta experiència (bé per la parella, per la família, pel seu entorn més immediat).</span></p><p style="font-size: 18px; line-height: 21.600000381469727px; margin-bottom: 0px; margin-top: 0px;"><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">Si realment ho pens</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">a</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> bé...tots balle</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">n</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> al son de la música que e</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">l</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">s to</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">ca ballar,</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> i, a més a més, </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">els</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> f</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">a</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> la il·lusió que </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">ells</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> h</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">an </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">decidit lliurement </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">tenir</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">(i no condiciona</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">ts). Potser en el fons no deixe</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">n</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> de ser uns il·lusos i resulta que tot està determinat... això seria una pena, no?</span></p><p style="font-size: 18px; line-height: 21.600000381469727px; margin-bottom: 0px; margin-top: 0px;"><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">Laia torna</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> a incorporar-</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">se</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> a la feina (que per sort </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">li </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">dona unes grans facilitats per afrontar aquest nou repte de ser mare per partida doble). T</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">é</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> reducció però recone</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">ix</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> que </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">li</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> costa molt agafar el ritme a mitjan curs amb els exàmens i les avaluacions en un tres i no res. </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">Comen</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">ça </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">amb un dels temes clàssics: les novel·les cavalleresques. </span></p><p style="font-size: 18px; line-height: 21.600000381469727px; margin-bottom: 0px; margin-top: 0px;"><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">Com motivar uns alumnes que pertanyen a l’era digital? Sobretot amb un temari que tracta tot el segle d’or valencià. Com endinsar-los en l’edat mitjana? Com acaronar tots els seus personatges? H</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">a</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> de pessigar-</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">s</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">e</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> per</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> for</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">ça, i així, </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">tornar al món real. </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">H</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">a</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> d’intentar</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> arre</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">n</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">car del </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">s</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">eu cap les estratagemes més impossibles per fer que el temar</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">i </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">els </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">arribe</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> a impactar. </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">Podria r</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">egalar-los una visita a l’entorn </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">autèntic i verídic</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> dels autors medievals? </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">Com p</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">ot</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> f</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">er que </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">tinguen</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> interès en temes que no els interessen?</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">I si e</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">s</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> fa </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">youtuber</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">? Els </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">kahoots</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> serviran d’alguna cosa? Els far</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">à</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> interpretar i analitzar els personatges mitjançant una obreta teatral? Com don</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">a</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> classe a alumnat que no vol ni té interès per aprendre?</span></p><p style="font-size: 18px; line-height: 21.600000381469727px; margin-bottom: 0px; margin-top: 0px;"><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">Ara, t</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">é</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> estonetes </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">amb el</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">seu</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> coixí estovat </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">on reviscol</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">a</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">idees, anècdotes, imatges i sensacions que </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">li</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> serve</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">ix</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">en per </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">intentar </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">activar el cervellet dels </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">se</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">us alumnes. </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">Evo</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">ca</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> el temps on</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> els </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">se</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">us professors passa</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">ven</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> per la porta amb el coneixement dels noms i malnoms dels pobles de la Safor</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">,</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">i en un instant, </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">la</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">captivaven</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">!</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> Quantes històries i lluites sense dormir</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">li</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> contaven</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">. </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">Laia c</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">o</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">n</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">templ</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">a</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> el </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">s</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">eu prat verd on escri</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">u</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> les </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">s</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">eues </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">inquietuds</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> i temors... les </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">s</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">eues llavors perquè més prompte o més tard, els </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">s</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">eus adolescents seran la societat del futur. Uns adolescents màgics que </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">l</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">’han ajuda</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">da</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> a c</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">r</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">éixer mentre els edu</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">ca</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">. </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"></span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">Ella r</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">ecord</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">a, amb una certa enyorança,</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> la </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">s</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">eua primera vegada </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">com</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> e</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">s</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> va presentar davant d</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">’</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">una classe d’adolescents excitats</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> quan</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> pujaven del pati</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"></span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">(</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">amb aquella olor humana tan intensa </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">mentre escrivia</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> el </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">s</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">eu nom a la pissarra</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">)</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">. Avui</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">, Laia</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> comen</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">ça</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> un nou repte el de ser mare i profe</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">ssora</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> alhora amb criatures </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">à</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">vides d’aprendre però </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">que </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">desconeixen </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">com ho han de fer.</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> El segle d’or els espera apass</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">i</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">onat amb</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> capes i espases de vellut carmesí </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">(com </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">la capa</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> que portava</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> aquella xiqueta atemorida</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">,</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">de</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> nom Isabel</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> de Villena</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">,</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> i</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> guiada per</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> la mà de la Reina Maria</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">,</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> qu</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">an</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> ingressava en el </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">M</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">onestir de la Trinitat sense saber les dificultats que la vida li posaria </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">per davant </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">i hauria de </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">superar</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">).</span></p><p style="font-size: 18px; line-height: 21.600000381469727px; margin-bottom: 0px; margin-top: 0px;"><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">Ara, </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">el prat ha passat del color verd al blanc digital</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">, una profe</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">ssora</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">,</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">de nom Laia, </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">pensarosa no sap les dificultats i el nous reptes que els alumnes i la vida li posaran</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> per davant</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">.</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">..Avui</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">, ella </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">arren</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">ca</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">i e</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">s</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> pessig</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">a </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">fo</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">rtament</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> davant d’aquest </span><span class="s2" style="font-family: Arial; font-weight: bold; line-height: 21.600000381469727px;">guirigall </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">que </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">escolt</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">a</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"> i </span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">sap que </span><a name="_GoBack"></a><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">vencerà</span><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">.</span></p><p style="font-size: 18px; line-height: 21.600000381469727px; margin-bottom: 0px; margin-top: 0px;"><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;"><br /></span></p><p style="font-size: 18px; line-height: 21.600000381469727px; margin-bottom: 0px; margin-top: 0px;"><span class="s6" style="font-family: Arial; line-height: 21.600000381469727px;">[Article escrit per al llibret de la Falla Grau 2019]</span></p>Anna Igualdehttp://www.blogger.com/profile/17877678188698342042noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7800136235431879319.post-86912476161523450612021-02-04T18:47:00.001+01:002021-04-30T12:03:48.390+02:00L’any 2021 serà l’any de Josep Camarena. <p><br /></p><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small; font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">“Quan
ens mirem no veiem com som: ens veiem com érem” </span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">Mercè Rodoreda.</span><br /></span></span><span style="font-size: x-small; font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><o:p> </o:p></span></span></div>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Arial",sans-serif;">El proper
dimecres 13 de gener a Llocnou de Sant Jeroni, concretament al número 16 del
carrer major, farà cent anys del naixement d’un home de muntanya, Josep
Camarena.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Arial",sans-serif;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Arial",sans-serif;">Durant la seua
vida va patir una guerra civil, una postguerra encara més dura, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i la gran riuada de 1957 es va emportar la seua
tesi doctoral... va pertànyer a una generació òrfena de referents culturals, i
malgrat totes eixes circumstàncies injustes que li va tocar viure tan
profundament -i va aconseguir superar-,<b> </b>es va convertir en una figura clau
per a la cultura de la Safor. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Arial",sans-serif;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Arial",sans-serif;">Camarena, president
honorari del centre d’estudis i investigacions comarcals Alfons el Vell, ha
sigut el professor de tants i tants alumnes, de moltíssims alumnes, als que
explicava geografia i història partint de la realitat més immediata i que, a
més, els ajudava a comprendre el món seguint les pautes de Joan Reglà. Un llocnouí,
en majúscula, que ensenyava i transmetia la seua passió per la història i la
natura de la nostra comarca, ajudà a què generacions de saforencs estimaren i
conegueren la seua terra.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Arial",sans-serif;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Arial",sans-serif;">Per tot aquest
amor i coneixença per la Safor que va recopilar i transmetre no podem deixar
perdre l’oportunitat, en el centenari del seu naixement, de recordar-lo i de
reivindicar-lo amb un seguit d’activitats i actes durant l’any 2021, perquè ell
s’ho mereix i el que això va suposar i significar no pot caure en l’oblit.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Arial",sans-serif;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Arial",sans-serif;">Per tot això, vaig
impulsar la creació de l’<b>Espai Camarena</b> fa uns cinc anys, en aquell
moment el CEIC Alfons el Vell em va encarregar la reedició del llibre: <i>Josep
Camarena, l’ocàs del món rural</i>. <i>Viatge a la Safor</i> d’Ignasi Mora. Al
mateix temps, recuperàrem gràcies al meu estimat Ignasi Mora els 19 àudios de
les converses entre ell i Josep Camarena, que foren el fonament del llibre. Un
llibre especial i peculiar perquè naixia de l’oralitat més immediata del
professor Camarena i transmetia els seus coneixements sobre els pobles de la
Safor.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Arial",sans-serif;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Arial",sans-serif;">El llibre és el
retrat de la comarca mirant al passat, partint de l’any 1988 (moment en què ix
a la llum), i pren com a punt essencial les vivències del professor que la coneixia
a la perfecció. El llibre manifesta el final d’una època a la Safor. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Arial",sans-serif;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Arial",sans-serif;">Tal com he
comentat, aprofitàrem la reedició per a crear l’<b>Espai Camarena</b> al web
del CEIC Alfons el Vell, on posàrem a l’abast de qualsevol interessat els 19 àudios
de les gravacions on podem escoltar la veu de Camarena i una versió digital del
llibre que us podeu descarregar de forma gratuïta.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Arial",sans-serif;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Arial",sans-serif;">Reeditant el
llibre, en aquell moment, convidàvem a fer una lectura actual, per a fer-nos
reflexionar sobre nosaltres mateixos, conèixer el passat, vivint el present, i
pensar en el futur. L’<b>Espai</b> <b>Camarena</b> existeix per donar a
conèixer la figura del professor davant la gent més jove que no l’ha pogut
conèixer, però sobretot, difondre els seus coneixements.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Arial",sans-serif;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Arial",sans-serif;">Pep Camarena
era de Llocnou, com jo i la meua família, i per a mi això el fa una persona
especial, a Camarena no el vaig poder conèixer per edat, sóc massa jove...
només tinc referències d’ell a través dels meus pares. M’haguera agradat
tenir-lo de professor i viure de primera mà la història de Gandia a través
d’ell. Un historiador que dominava de manera impecable la història medieval i
la corona d’Aragó, sobretot el regnat del primer Trastàmara sobre qui va fer la
seua tesi doctoral, també m’haguera il·lusionat donar i repassar una comarca
plena de personatges medievals que en el seu esplendor deuria de ser
impressionant... I m’encanta que <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’<b>Espai
Camarena</b> fora el meu primer projecte del CEIC Alfons el Vell i realitzar-lo
de Pep (<i>Llebrenc</i> com li diguem al poble) va ser per a mi tot un honor i
una responsabilitat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Arial",sans-serif;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Arial",sans-serif;">I per acabar,
que millor que citar a Santiago La Parra que dins la <i>Miscel·lània Josep
Camarena</i> el retrata perfectament “Pepe pot explicar el microclima peculiar
de la Safor amb les oportunes implicacions en el nostre paisatge agrari, o
l’evolució històrica de la comarca, coneix igualment, on i quan es cullen els
espàrrecs més apetitosos, que la vera és la més saborosa de les quatre
varietats de roselles que es produeixen ací, que el rabet de gat és un bon
desinfectant o que la llengua de llop o de gos serveix per guarir els
grans...Pepe ha demostrat sempre amb el seu exemple i dedicació, que no és el
mateix impartir classe que ensenyar que mestres vers hi ha molt pocs”.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Arial",sans-serif;"><o:p><span style="font-size: x-small;"> </span></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjE8hDtxLfnQJuyStu7UE34zXHLSe74ywD0iTVBVzdHZbGWOVmwlkk2Fv_T0OxQpXpBXnpfoRO8ENHxoauPgnWs4OiPaIk2yH_Dt2fsLx6pXfUc8l8kRAUKaiUJ4W6XcubQJIrfyCETVQ/s1600/camarena+foto+gandia+3.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjE8hDtxLfnQJuyStu7UE34zXHLSe74ywD0iTVBVzdHZbGWOVmwlkk2Fv_T0OxQpXpBXnpfoRO8ENHxoauPgnWs4OiPaIk2yH_Dt2fsLx6pXfUc8l8kRAUKaiUJ4W6XcubQJIrfyCETVQ/w320-h240/camarena+foto+gandia+3.jpeg" width="320" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">[Article publicat a: http://alfonselvell.com/lany-2021-sera-lany-de-josep-camarena/]<br /></span></p>Anna Igualdehttp://www.blogger.com/profile/17877678188698342042noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7800136235431879319.post-2962893839276122372017-02-08T18:48:00.000+01:002021-04-30T12:04:05.575+02:00Rafah<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="eu">«a
poc a poc, ens retornarà la memòria, així com la consciència de
l’opressió» </span></span></span>
</div>
<div align="RIGHT" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><i>Palestina,
zure mina</i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: x-small;">,
Begoña Bilbao.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;">El
llum entrava pel costat dret de l’habitació de bon matí; el
</span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><i>ziri-miri</i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;">
donava la benvinguda al dia. On hi havia un xiquet trist i rancorós
sobre el llit, a qui no li agradava gens trobar-se allunyat de la
seua terra. Aquella aparent tranquil·litat, el cant dels ocells, la
pau, l’olor de llet fresca, no li sobtava res... Rafah (que així
havia decidit anomenar-lo sa mare) no volia viure a Lekeitio, un
poble de la costa molt a prop de Guernica.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;">Rafah
era un xiquet alegre i actiu, però portava la invisible etiqueta de
ser un refugiat procedent de la franja de Gaza i, per tant, d’haver
viscut massa situacions impensables per a la seua escassa edat. Una
certa aura d’insensibilitat l’envoltava, pobre d’esperit,
arrastrava una sèrie de malsons i records molt vius, acollit per la
família d’Uxue (una jove emprenedora i implicada en tot el seu
entorn, encara que s'havia quedat òrfena de mare a causa d’aquest
mateix entorn).</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;">Si
l’actitud d’Uxue era mirar cap endavant, fer que les coses
canviaren, tenir esperança, no deixar-se endur pel món adult
carregat de prejudicis. Rafah estava immers en el record de sa mare,
en l’enyorança amarga de la terra, en el patiment propi. I no
podia veure més enllà. No podia fer res; no disposava de notícies
fiables, només tenia constància dels bombardeigs anunciats pels
mitjans de comunicació. L’últim contacte era a un hospital, una
dona jove, sa mare malferida.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;">Uxue
era la seua nova millor amiga. Rafah no entenia res d’allò que li
explicava (amb aquella llengua estranya) però, no tardaria en
comprendre qualsevol cosa. De moment, només coneixia paraules
bàsiques, i amb això anava defensant-se. De vegades, no es valora
la voluntat i l’actitud de les persones en voler aprendre o
comunicar-se. Rafah no volia fixar-se en la diferència, sinó en
allò que l’unia amb Uxue. I com ella, sense pensar-ho dues
vegades, li havia donat la mà aquell dia tan negre, quan les quatre
parets de sa casa s’enderrocaren en un instant... </span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;">Rafah
i Uxue tenien prou amb un somriure, gestos facials que connectaven.
Solien visitar els camps verds del voltant del mas, es deixaven endur
per la gespa verda, el cel clar i ras, examinaven els turons com
elefants blancs. De sobte, apareixia una </span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><i>tximeleta
</i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;">molt
acolorida, única i irrepetible com les paraules d’una llengua, la
veu de sa mare pronunciant-les, la sonoritat, la vibració, la
musicalitat. Paraules maternals que potser no tornaria a escoltar mai
més. </span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;">Sense
ser conscients del rellotge, era migdia i s’havia d’acudir
corrents al mas. Era l’hora de dinar, menjars atípics, on tots
xerraven i enredoltaven asseguts la taula. La doneta vella anava
dirigint la taula i servint:</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
—<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;">Pren!
És un bon plat de fesols. Les dones manen, i no pots dur la
contrària, has de menjar, menja! </span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
—<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;">Jas!
Un ventall de formatges distribuïts al plat i que no es podien
acabar mai. No digues no, no es pot dir no! Has de menjar, menja!</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;">Però
el que més li apassionava a Rafah era aquell peix blanc. Aquella
doneta sabia cuinar-lo d’una manera molt especial. Aquell peix
l’havia pescat el pare d’Uxue. Després bullia molt de temps a
foc lent dins una cassola de test color de fang. La cassola, amb la
potent flama del foc, bullia i rebullia amb intensitat com aquell mar
del nord quan anaven a pescar amb el pare. La feina de pescador era
dura, de nit. La feina del pare d’Uxue era perillosa, l’obscuritat
de la nit. </span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
—<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;">Ai,
la nit! Per res del món vull que torne la nit. No! La nit, no.
Silenci. Els records al cap. Una llàgrima de cera roent, un soldat
que custodia presoners, un grapat de cadàvers a terra... La nit és
l’obscenitat amb què ignore la mort, la guerra entre ànimes ben
conegudes, les dones entre quatre parets mal ferides, parets mudes i
dolorides, tots disparant... Aquella nit, la nit en què jo m’acarone
a la mare.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;">El
llum entra pel costat dret de l’habitació de bon matí; la </span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><i>haizea</i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;">
dóna la benvinguda al dia. Un xiquet seré i agraït sobre el llit
resta en pau, molt orgullós de la família i la terra que l’acull.
De vegades, li vénen algunes preguntes a la ment. Però no vol
demanar. Encara té por dins seu. Encara no pot entendre el seu món.
Per què no pot acaronar la seua mare? Per què hi ha bombardeigs a
Gaza? Per què no es pot jugar? Per què allí no fan festa amb
dolços, llepolies i música? Per què els ciris no són per un
pastís?</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="_GoBack"></a>—<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;">Ep!
La doneta vella em reclama, baixe les escales. Avui, és el meu gran
dia. És el meu vuitè aniversari, sóc feliç? No ho sé. Ho
intentaré amb totes les meues forces. A la mare li agradaria el meu
pastís de xocolata? I amb vuit ciris! Sense llàgrimes de cera.
Només són per bufar a la meua festa! Sí! Una festa per a mi! Quina
alegria! Música, festa, jocs, amics, llepolies. </span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><i>Zorionak</i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;">!
</span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;"><i>Zorionak</i></span></span><span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;">!</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="RIGHT" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;">Anna
Igualde Garcia</span></span></div>
<div align="RIGHT" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: small;">[Homenatge
a la paraula 2016 - CEIC Alfons el Vell] </span></span>
</div>
Anna Igualdehttp://www.blogger.com/profile/17877678188698342042noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7800136235431879319.post-52615820970771292122014-03-28T21:17:00.001+01:002021-04-30T12:04:22.569+02:00Morir quan cal com a novel•la psicològica: l'anàlisi dels personatges principals. <div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: x-small;">És
una novel·la original, ja que la veu principal és la d’un adolescent. És el
personatge que domina la narració. A través dels seus ulls ho coneguem tot fins i tot que pensen com són gustos,
patiments físics, qüestions més íntimes, etc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: x-small;">Tenim
altres dos veus principals una és la mare i l’altra, és la veu del pare però
són punts de vista molt més reduïts . Aquests personatges són tractats des de
tres possibles punts de vista (entre ells: pare, mare i fill) de manera molt
profunda i detallada. Són pare és una persona disciplinada, poc riallera o
simpàtica. És un pagès mallorquí que té cura de la seua possessió i, respon a
les característiques dels mallorquins terratinents de fora vila amb una sèrie
de costums inalterables (i envia el seu fill a la ciutat per estudiar i no tots
podien fer-ho) La mare és una madona mallorquina, i qui realment domina la
possessió portant tot el pes de les feines de l’hort i de la casa. Una madona sofridora i pendent en tot moment
del seu fill i del seu home. És una dona amb moltes referències catòliques
(sobretot per la manera que tracta el tema de la maduresa del fill i les dones
o el fet de voler que es faça capellà) El fill és un estudiant adolescent que
viu intern a un col·legi i torna en l’època de vacances a la casa familiar. Un
adolescent rebel perquè està descobrint noves parcel·les de l’època adulta i no
sap assimilar molt bé aquests canvis. No té molt bona relació amb el seu pare
per la falta de confiança i comunicació entre ells. Al mateix temps el nostre
adolescent “deixar una assignatura
penjada és el que havia d’haver fet. Però en manca el coratge de fer-los una
mala passada així perquè, ben mirat, són ell un tros de pa, i ella, un àngel” vol
arribar a ser com el seu pare, i remarca molt el fet de ser home i haver tastat
dona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: x-small;">Tenim
d’altres personatges molt més perifèrics, per exemple: l’oncle Jaume, el cosí i
la padrina morta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: x-small;">Per
a fer-nos una lleugera idea de les relacions entre els personatges i arribar a
entendre la dimensió psicològica dels tres personatges principals podríem
destacar:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: x-small;">En
primer lloc, la veu de nostre protagonista adolescent és com una veu solitària
i sense comunicació clara amb els seus
familiars “un estiu així, vivint un poc
al meu aire sense a penes control, allunyat de ca meva...”. La major
part de la narració són monòlegs que el construeixen protagonista i el que
conta les coses.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: x-small;">La
veu dels pares, no són tan monòlegs perquè ens apareixen molts més discursos
dirigits al protagonista. La relació entre la mare i el fill és especial. Ella considera
que sempre serà el seu xiquet però, el fill ja considera que no ho és. El fill
té una autèntica obsessió per ser home i aquesta obsessió està directament
relacionada amb les dones. La seua mare en una espècie de carta que li escriu
li comenta “pobre al·lotet meu, que la que més prop has vist som jo”. La
relació amb la mare a poc a poc canvia, sobretot quan l’oncle li conta la mort
d’un soldat margalidà o la mort dels tres milicians rojos o una carta del seu
cosí dirigida a sa mare, això, modificarà
la relació entre mare i fill i els allunyarà definitivament “com me tornes més
home, sembles anar perdent delit per les coses dolces...me preocupes, fill
quasi no et conec”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: x-small;">Si
la relació de la mare és canviant i empitjora amb el pas del temps, la relació
del pare també mostra una sèrie de canvis que reflecteixen una certa evolució
psicològica. En un primer moment, hi ha una falta de comunicació molt evident “
i ell no em va saber entendre o, havent-me entès, no em va fer cas. Tant una
cosa com l’altra em vénen a demostrar que, per aquest estiu...” El fill
s’esforça o demostra voler tindre una relació amb el seu pare. Vol que son pare
el reconega com un home un hereu com cal que ja ha crescut. El fill és
conscient del paper de l’amo en la possessió de S’Almonia i vol estar a
l’altura. Però és una relació complicada entre pare i fill i anirà evolucionant
per mal camí “ ja no és el meu pare; sinó un monstre assassí”. El fill
descobreix una sèrie de fets que l’allunyaran del seu pare però, a la fi de tots els seus “ sent la sensació
de trepitjar terra sagrada” quan s’assabenta de l’assassinat del veí o la mort
de l’amic milicià. Apareix el concepte d’una certa violència viril per part del
pare i que el fill no admet.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: x-small;">El
protagonista representa el món de l’adolescència i de la joventut. Per una
banda, ja no és un xiquet i ja no vol ser protegit o tractat com abans. La
infància ja no existeix i al ser jove tampoc ha arribat a tenir una certa
estabilitat o maduresa. Per eixe motiu no vol passar l’estiu amb els pares i
vol o prefereix passar l’estiu a la ciutat. El nostre busca una certa
independència però no es veu amb força a cor de arribar a fer-ho. Aquest
adolescent busca desesperadament una solitud i evoluciona cap a aquesta
solitud. Busca un espai propi o un món individual “Me l’enduria al meu món . De
S’Almonia, de tot ca nostra i la meva família, ja no en restaven ni tests
romputs”<o:p></o:p></span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;">Per a concloure, cal
destacar que Miquel Àngel Riera ens presenta personatges singulars que usen la
tècnica del monòleg i que permet entrar al lector en la narració. Hi ha un
predomini total de la reflexió de les coses que van passant a la novel·la i del
pensament dels personatges. </span>Anna Igualdehttp://www.blogger.com/profile/17877678188698342042noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7800136235431879319.post-7736533844775828542014-02-05T21:48:00.001+01:002021-04-30T12:04:34.558+02:00Els personatges de Crist de 200.000 braços i el microcosmos de la xabola.<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">Crist
de 200.000 braços d’Agustí Bartra és una novel·la escrita en un moment de
màxima convulsió col·lectiva i de trasbals ple de dolor amb sofriment per a les
persones que els va tocar viure aquella amarga experiència existencial.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-size: x-small;">Aquesta
novel·la representa una voluntat extrema de llibertat irrenunciable. Aquest
escrit vol ser testimoni d’aquella situació d’aquelles persones que ho van
viure en primera persona.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-size: x-small;">Es
posa de manifest el concepte de superhome i d’home superior referit directament
als pobles i a l’existència dels pobles. Realment, Bartra amb molta habilitat
manifesta la desigualtat injusta patida per uns i la prepotència dels altres.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-size: x-small;">La
xabola apareix del no res enmig d’aquell entorn desèrtic però mediterrani. Serà
un refugi provisional per no dir de pas, realment no vol dir res per als
personatges que estan plens de nostàlgia, ràbia, brutor, misèria, injustícia,
etc; en definitiva, vençuts per uns i arraconats per altres en uns camps de
concentració (no d’extermini) totalment improvisats.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-size: x-small;">La
xabola és com l’instint més profund o esperança de l’ésser humà per sobreviure.
L’única cosa que s’han de construir a partir de no res i, que tenen només per
sobreviure a l’experiència dura d’un camp de concentració en una platja
francesa, o per guardar-se de pluges o oratges no desitjats (pàgina 49 aquesta
xabola serà començada...)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-size: x-small;">Coneguem
tot aquest món gràcies a la narració omniscient d’una persona (Vives) que vol
deixar constància dels fets que ha hagut de viure. Però al mateix temps ompli
de símbols i de referències clàssiques la narració (pàgina 38 paràgraf
central).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-size: x-small;">La
xabola representa un nou món (microcosmos o món propi dels personatges) que en
part és una transició perquè els
personatges desitgen acabar amb aquella situació o experiència que els ha tocat
viure en persona (pàgina 52 les úniques notícies...)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-size: x-small;">Apareix
la mar no com a símbol de llibertat (o aigua purificadora) sinó com un límit
que els personatges divisen des de la xabola i és un símbol negatiu que els fa
presoners o els impedeix adquirir la llibertat i que representa la fi de tot:
la mort.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-size: x-small;">Pel
que fa a l’interior de la xabola, i a tot el seu voltant, es crea un món propi,
un món separat de tot el que havien experimentat fins ara ( pàgina 54...penjant
del baix del sostre, les seves dues sabates de cuir negre, la flama en el racó,
la cullera clavada...). D’altra banda tenim un voltant relacionat directament
amb la xabola. Es dóna forma a una petita ciutat sobre la sorra d’una platja
simulant carrers i simulant la vida d’una gent en una imaginada normalitat, i
que a la vegada retrata una molt cruel realitat (pàgina 53 colles assegudes
davant les portes de les xaboles...pàgina 56 Vives treu el cap a fora per un
badall... El petit viatge dels polls pel seu cos l’irrita...però és impossible
d’eliminar les llémenes de la roba...). Al cap i a la fi, relata la vida i les
vivències de 100.000 persones a una platja d’Argelers.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-size: x-small;">Pel
que fa als personatges principals de la novel·la, hi ha quatre: Vives, Roldós,
Puig, i Tarrés. Tots ells aprofiten el seu passat per desfer-se’n del present i
poder seguir vivint. Passen la nit al ras fins que aconsegueixen muntar la xabola(la
nit era llarga i potser la tramuntana pararia...).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-size: x-small;">Vives
és qui narra la novel·la i qui també dins de la novel·la conta històries als
seus companys (pàgina 97 el conte de l’esquimal o l’origen de la llum). En la
novel·la, Vives ens apareix sota la imatge de poeta i escriptor (fins i tot,
podria ser el mateix Bartra). L’acompanya un objecte o símbol d’una branqueta
d’un ametler. La branqueta és la positivitat, les ganes de viure, el futur. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-size: x-small;">Roldós
és un personatge dèbil. Normalment, tosseix sovint perquè li han extirpat un
pulmó. A la novel·la es dóna a entendre que és tuberculós. L’acompanya una
papallona que és la innocència i l’alegria però, al mateix temps, la
fragilitat. La papallona al tenir quatre barres també ens remet a la catalanitat.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-size: x-small;">Puig
és un personatge polític i patriota. L’acompanya la flauta feta per ell mateix
i que representa l’alegria, la infantesa i la llibertat.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-size: x-small;">Tarrés
és el contrari de Roldós. És un personatge fort i amb bona salut, pagès (expert
en la feina de l’horta).És l’únic personatge que intenta escapar-se en un
moment de la novel·la. Tarrés demostra tenir molta bondat perquè no és capaç de
matar al guarda francès que el descobreix escapant. L’acompanya l’objecte d’una
llàntia o llumet d’oli que representa la veritat, el coneixement, honestedat i
esperança per a què tot es solucione i s’aclareixca.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-size: x-small;">D’altres
personatges menors o secundaris que també destaquem són: Joana que és la dona
de Puig. Ella apareix en la novel·la perquè passa una nit en el camp de
concentració. Caliban és un personatge que viu en una xabola veïna. Té edat i
no és massa social però, els ajuda quan ho necessiten. Boira és un gos que
sempre acompanya als protagonistes principals. Representa la fidelitat, la
guàrdia i protecció de la xabola i dels seus amics.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-size: x-small;">Pel
que fa als personatges només destacar que hi ha gran quantitat de diàlegs a la
novel·la. Bartra amb l’ús de diàlegs intenta donar més versemblança o
proximitat d’allò que està contant. <o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Aquesta
novel·la a través de l’experiència dels seus personatges intenta lluitar contra
la desmemòria col·lectiva i posar de manifest el patiment i el genocidi sofert.
Intenta que aquesta magnitud humana quede plasmada en l’esfera literària i
perdure o no arribe a oblidar-se mai. </span><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="font-size: x-small;">[Ressenya del llibre: Crist de 200.000 braços d'Agustí Bartra]</span></span></div>
Anna Igualdehttp://www.blogger.com/profile/17877678188698342042noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7800136235431879319.post-66227538131150150122013-03-11T02:21:00.002+01:002021-04-30T12:04:43.869+02:00Qui portarà la pluja a l'escola?<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIdJ5cUWb70s10CkTNyM_-xzb9z9IEtpGhVSCDP4rIR0scTwu57gA7RAac49wNSimH-QW09v-2bLjLYyz16aB6Tgxd5e5xL5G7h6bW9qjyXIxiAkO6ZfPXCPN_R-qOEP4gampxIK_AWg/s1600/cartell+falles+gandia.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIdJ5cUWb70s10CkTNyM_-xzb9z9IEtpGhVSCDP4rIR0scTwu57gA7RAac49wNSimH-QW09v-2bLjLYyz16aB6Tgxd5e5xL5G7h6bW9qjyXIxiAkO6ZfPXCPN_R-qOEP4gampxIK_AWg/s200/cartell+falles+gandia.jpg" width="142" /></a></div>
<div class="ecxwestern" style="background: white; line-height: 12.5pt;">
<span style="color: #2a2a2a; font-family: 'Segoe UI', sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 12.5pt;">Fa
molt mala nit, plou a mansalva, de sobte un tro, així arriba la tardor a
aquesta terreta. Ni tan sols podem gaudir d'un estiuet de Sant Miquel com toca
i pel novembre està per veure l'estiuet de Sant Martí ... trona de manera
continuada, amb força i ferocitat.</span></div>
<div class="ecxwestern" style="background: white; line-height: 12.5pt;">
<span lang="CA" style="color: #2a2a2a; font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 10.0pt;">A
una casa del carrer Vallier una xiqueta de nom Marina complirà sis anys demà,
al seu llit somia molt profundament. Marina és feliç perquè demà comença la
fira i a l'escola anirà el Tio de la Porra. La seua mare, a més, li ha
organitzat una gran festa d'aniversari, on acudiran tots els seus familiars i
amics de l'escola i... a més ha preparat un gran pastís de xocolata! Amb tot la
nostra xiqueta no somia amb el menjar (No li agrada gens ni miqueta!) més bé
amb la fira i les atraccions que després de la festa visitarà. Se sent feliç
perquè pensa pujar a tot allò que vulga. El seu pare, sempre de viatge,
arribarà demà, això vol dir que la consentirà en tot. Ui! Quantes ganes té per
veure son pare. Marina imagina el seu gran dia, i somia que per una vegada els
personatges de la iaia no la molesten. La iaia, una dona major, li parla de
l'home del sac que vindrà i la segrestarà i no tornarà a casa mai més si no es
menja la sopa...d'ogres horribles que se la menjaran si no acata determinades
normes de la mare...del moro musa un militar musulmà que vindrà des
d'Eivissa...l'home del sol un individu perillosíssim meitat bruixot i meitat
dimoni...l'home roig de cabells de color roig, posseïdor d'astúcia, picardia i
de vegades més roïns que el dimoni... uf! Quants homes! Marina ha decidit
convidar-los a tots al seu aniversari i que mengen i acaten ordres per ella com
a símbol de bona amistat. Per primera vegada en la seua curta vida no li
desfaran l'alegria que sent i els coneixerà de primeríssima mà. Pensa i repensa
i li dóna moltes voltes al coixí fent-se aquestes preguntes: per què la iaia
s'encabotarà sempre en fer-los presents
i desfer-li totes les il·lusions? I aquests homes com és que la iaia els coneix
tant? Serà que no hauran menjat suficient allà on habiten o simplement no
obeiran als seus pares? -Marina menja perquè sinó vindrà... -Marina deixa els
joguets dins del calaix perquè sinó vindrà... uf!! quin malson pensa la
xiqueta. Sempre igual, no puc més...<o:p></o:p></span></div>
<div class="ecxwestern" style="background: white; line-height: 12.5pt;">
<span lang="CA" style="color: #2a2a2a; font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 10.0pt;">D'altra
banda, la iaia es troba a l'habitació del final del passadís de la casa. La
dona, d'una avançada edat, no pot dormir pel soroll de fora. Cau molta aigua,
fa molt de vent i les finestres es mouen amb intensitat com el seu cor. Fa una
temporada que no està molt bé de salut, com que ja és major no pot evitar
pensar amb l'arribada de la mort. Prefereix no dormir perquè quan dorm se li
apareix una vella vestida més negra que la nit, i li fa por. Altres nits somia
amb la dalla al coll anciana molt
pàl·lida, flaquíssima amb ulls encesos, quasi diabòlics, i li causa tal
impressió que sol despertar-se suada i amb mal aspecte. Una de les coses que fa
la iaia per evitar-se aquestes males nits es recordar, sobretot quan era jove.
Recorda quan anaven al llavador a rentar la roba perquè abans no disposaven
d'aigua potable a les cases. El llavador es convertia en un centre neuràlgic on
les dones casades i fadrines xafardejaven en rogle mentre feien faena. Durant
el dia, a qualsevol hora, aquell era un lloc de reunió on també anaven a poar
aigua amb els cànters de cara la nit. Ara bé, aquell lloc, el llavador, una
vegada arribada la foscor de la nit es convertia en un indret maligne. Recorda
com la seua mare no la deixava anar al llavador de nit perquè si alguna jove
s'apropava allí de nit era sinònim de ser una fresca o carassera donant solta a
les passions més baixes amb algun home... no hi havia manera la iaia aquesta
vegada no podia dormir tranquil·la ni tan sols recordant la seua joventut, de
sobte la nit i la foscor, i com estava plovent!<o:p></o:p></span></div>
<div class="ecxwestern" style="background: white; line-height: 12.5pt;">
<span lang="CA" style="color: #2a2a2a; font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Al
mateix temps, a la planta de dalt de la casa, la mare de Marina, una dona jove
anomenada Helena, que amb el soroll del vent, la pluja, i els trons no havia
pogut pecar ull. Decideix alçar-se i dirigir-se a la cuina sense cap llum. Vol
prendre alguna cosa que l'ajude a dormir. Pensa que serà l'única manera de
descansar una miqueta perquè porta un mes molt roin. És interina i no l'han
telefonada encara, la situació que l'envolta és d'una crisi terrible on el
govern ha decidit retallar de per tot. Pensa en Marina i el fill major, Josep,
en la hipoteca de la casa, en el seu marit que no li passa res de res, en la
pensió de la seua mare, en l'atenció sanitària, en l'educació dels fills... i
li sol aparèixer una angúnia i una por molt forta (la por és la pitjor
violència mental, i el fet de tenir
bloquejada la capacitat d'enraonar, acatant una callada resignació...) perquè
aquesta situació la sobrepassa. El cap li fa voltes, es troba molt cansada.
Però no pot descansar perquè si dorm es desperta d'un malson pitjor i si no
dorm està morta a canyades. Pateix en silenci no pot preocupar a ningú
més...aquesta punyetera crisi només fa que atemorir a la gent amb retallades de
drets adquirits de fa molts anys i... que només afecten a la gent del carrer. Això
no pot dur res bo, la gent cada vegada més acovardida, amb por per fer res,
sense esperances, sense consum, aturada, dominable o dominada en definitiva.
Helena pensa que millor seria activar a la gent, activar el consum i no
prioritzar en acomiadar treballadors i treballadores o en retallar, posar en
marxa el consum i el positivisme de la població és l'única manera que tens per
poder eixir d'aquest forat. Troba que ni negre (retallant, atemorint,
acomiadant, salvant bancs d'un enorme forat econòmic) ni blanc (aquelles
èpoques on la gent gastava sense mirament o s'hipotecava sense poder o comprava
o feia préstecs al banc) un color gris seria l'encertat; amb mesures adequades
i no encallant o paralitzant la vida de la gent de manera tant desorbitada. I perquè
és ciutadania qui paga les conseqüències directes de la crisi? Perquè la gent
del poble és la més feble i la més fàcil de retallar? I quin paper juguen els
bancs? Realment valen la pena? I els polítics saben gestionar-ho adequadament o
fan la tàctica de l'estruç? Clar, com ells encara no saben el que són les
retallades? I perquè només han decidit retallar de sanitat i educació? Això vol
dir que a partir d'ara qui tinga diners estudiarà i es curarà de qualsevol
malaltia? i el que no... què passarà? Ens convertirem al sistema americà on la
gent paga per tot? Decideix no donar-li més voltes perquè seria pitjor. Ja està
fent-se de dia, la tronada ha amainat un poc, però encara fa molt de vent. De
sobte, recorda que Josep havia eixit una miqueta amb uns amics i es dirigeix
cap a la seua habitació. Sí, està dormint al seu llit. Helena pensa que ha
passat tota la nit capficada i no havia sentit a Josep arribar... sempre es
quedava mig desperta fins que el sentia arribar a casa. Aquesta vegada no, què
m'ha pogut passar? No està gens centrada darrerament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="ecxwestern" style="background: white; line-height: 12.5pt;">
<span lang="CA" style="color: #2a2a2a; font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Al
cap d'unes hores, els raigs de sol entren per tota casa. El despertador
d'Helena sona amb força i de seguida la ràdio anuncia que ha estat una nit molt
amarga. El fort vent ha arrabassat cruelment els arbres del centre de la
ciutat. El recinte de la fira ha estat totalment devastat i l'atracció central,
la més lluïdora de la fira, reduïda a un
bolic de ferros...<o:p></o:p></span></div>
<div class="ecxwestern" style="background: white; line-height: 12.5pt;">
<span lang="CA" style="color: #2a2a2a; font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Quin
desastre! (I és que com canta un socarrat il·lustre, “ Al meu país la pluja no
sap ploure o plou poc o plou massa si plou poc és la sequera i si plou
massa...” és la gota freda, i per a mi que té tota la raó.) </span><span lang="CA"><o:p></o:p></span></div>
<div class="ecxwestern" style="background: white; line-height: 12.5pt;">
<br /></div>
<div class="ecxwestern" style="background: white; line-height: 12.5pt;">
<span lang="CA" style="color: #2a2a2a; font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Ai!
pobra Marina, la il·lusió que tenia...una vegada celebrat el seu aniversari va
decidir demanar-li a Helena... -Qui portarà la pluja a l'escola, mare? Clar,
això és que com que han retallat l'educació... (I la mare li respongué
amargament: -Unes tisores grans i grises com els núvols d'ahir<a href="" name="_GoBack"></a>
faran caure gotes, com de pluja, però de tristor.) </span><span lang="CA"><o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> <b>[Article fet per al Llibret de la Falla Prado de Gandia 2013]</b></span></div>
Anna Igualdehttp://www.blogger.com/profile/17877678188698342042noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7800136235431879319.post-67738028030738065762012-03-21T19:47:00.005+01:002021-04-30T12:08:30.247+02:00Va de poesia...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7Ilu1mZ4EFxLotUIxwA3M3StP000fZrPATXbjKYAtRUIG8EO_jj7TxAa1aRz1RV_DmeplPF9wcrNBEQ7K1eavLjRZg0IaVnrE93DdESqMGKeWHj68fhc1aDmQtphm0LRMSQVjvuRKZg/s1600/216521_10150151849281008_668036007_7059069_7363997_n.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 147px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7Ilu1mZ4EFxLotUIxwA3M3StP000fZrPATXbjKYAtRUIG8EO_jj7TxAa1aRz1RV_DmeplPF9wcrNBEQ7K1eavLjRZg0IaVnrE93DdESqMGKeWHj68fhc1aDmQtphm0LRMSQVjvuRKZg/s200/216521_10150151849281008_668036007_7059069_7363997_n.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5722427335843390930" border="0" /></a><br /><span style="font-size:78%;">El meu amor és dolç i m'ompli<br />de veritat humana, clara i fràgil.<br />Enric Sòria</span><br /><br /><br /><br />No hi ha llum com la llum amb què il·lumines<br />el món quan apareixes i t'acostes,<br />carrer avall, cap a mi que intente<br />debades desxifrar tanta tenebra.<br /><br /><br />No hi ha mar com la mar amb què m'inundes<br />de puresa la pell en l'abraçada<br />quan arribes i els cossos s'entrellacen<br />en l'oblit del desert i de les ombres.<br /><br />Marc Granell<br /><br /><br /><span style="font-size:85%;">[ Avui, és un dia per a reivindicar la poesia. Després de temps sense escriure...no hi ha millor dia per a redreçar-me. Us escric un poema de Marc Granell dins <span style="font-style: italic;">Versos per a Anna. </span>Un llibre de poemes que em varen recomanar i m'encanta. Feliç dia! ] </span>Anna Igualdehttp://www.blogger.com/profile/17877678188698342042noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7800136235431879319.post-16389148100250430902010-10-06T22:50:00.004+02:002021-04-30T12:08:47.615+02:009 d'Octubre...dia dels enamorats valencians?<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTmAqMwIvg7q0-Hk6kLLsqNFl7nY9RXHGMr39IAa8QKLe87C7FEX8wc8lcCePTC6G4RoKKuTpYIftXr4poQcCEHIoEo_wVnJHa_fojQEIwCVhCKJ3FEXIeTR1Ddom82BKPcwcn2XgZGQ/s1600/jaume+I.bmp"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5525040385412425874" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 164px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTmAqMwIvg7q0-Hk6kLLsqNFl7nY9RXHGMr39IAa8QKLe87C7FEX8wc8lcCePTC6G4RoKKuTpYIftXr4poQcCEHIoEo_wVnJHa_fojQEIwCVhCKJ3FEXIeTR1Ddom82BKPcwcn2XgZGQ/s200/jaume+I.bmp" border="0" /></a><br /><div><span style="font-size:85%;">És tradicional al cap i casal la celebració de la Mocadorà de Sant Dionís, l’equivalent valencià al dia dels enamorats. L’ha de regalar l’home a la seua parella, i consisteix en una safata que conté uns dolços de massapà cuit, la Piuleta i el Tronador, i dolços de massapà cru en forma de fruites i verdures, tot embolicat en un mocador per al coll.<br />La tradició ve de quan a l’edat mitjana les ciutats homenatjaven els convidats, sobretot els reis, amb una vaixella d’argent plena de viandes. A partir del segle XV la ciutat de València va començar a regalar vaixelles de ceràmica de Manises i Paterna contenint els dolços de sucre que començaven a fer-se a terres valencianes arran de la introducció del cultiu de la canya de sucre al regne, com ara confits i massapans. Amb el temps aquest costum es va popularitzar entre els valencians derivant en un regal per Sant Dionís, però diu la llegenda romàntica que representen els fruits de l’horta de València que les valencianes van oferir a Jaume I i a la reina Na Violant d’Hongria el 9 d’octubre de 1238 quan entraren a València. </span></div><div><span style="font-size:85%;"></span> </div><div><span style="font-size:85%;">[ Hauríem de recuperar aquesta tradició perquè ès ben nostra. Recordar i reivindicar que no tot és el comercial dia de Sant Valentí. Clar, que la propaganda d'uns grans magatzems és tant potent...que ninguna persona humana pot anar en contra d'allò que diu... ui, em recorda a un animalet ; ) ]<br /></div></span>Anna Igualdehttp://www.blogger.com/profile/17877678188698342042noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7800136235431879319.post-71063589619716923182010-09-19T05:33:00.008+02:002021-04-30T12:08:56.149+02:00...aquí se quedan los guapos y nos marchamos los buenos...<span style="font-size:85%;">En el lado feliz</span><br /><span style="font-size:85%;">mis nietas me saludan</span><br /><span style="font-size:85%;">con el jolgorio de los dias de fiesta.</span><br /><br /><span style="font-size:85%;">Rien, saltan, se combaten entre ellas mismas</span><br /><span style="font-size:85%;">la alegria de ver la vida como un río sin fin,</span><br /><span style="font-size:85%;">sin fondo. Como si el mar</span><br /><span style="font-size:85%;">llegase a nuestra puerta.</span><br /><br /><span style="font-size:85%;">Ante tanto diluvio de alegría</span><br /><span style="font-size:85%;">a este viejo poeta abandonado</span><br /><span style="font-size:85%;">solo le queda la memoria,</span><br /><span style="font-size:85%;">la inestable memoria de los vagos recuerdos</span><br /><span style="font-size:85%;">olvidados.</span><br /><br /><span style="font-size:85%;">Gracias a que la vida está entre ellas</span><br /><span style="font-size:85%;">rompiendome la cruz de los silencios,</span><br /><span style="font-size:85%;">la vaguedad inutil del desierto</span><br /><span style="font-size:85%;">y la cumbre final de una montaña</span><br /><span style="font-size:85%;">me siento como vivo.</span><br /><br /><span style="font-size:85%;">Como un ser humano acompañado.</span><br /><span style="font-size:85%;"></span><br /><br /><span style="font-size:85%;">[ Adéu Labordeta ]</span><br /><br /><span style="font-size:85%;"></span>Anna Igualdehttp://www.blogger.com/profile/17877678188698342042noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7800136235431879319.post-68192950489913151902010-09-04T22:24:00.005+02:002021-04-30T12:09:10.404+02:00Estellés... és sempre una bona opció.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlbIIcL72No2v9F25lBBVtjdiA3AQ1foC9cFDKzfelkakrTM49V1h5LYUqiLK5Ul7qV-4XAjY-YEVeWHIJmv94kR66tY3_hg2JAGv_xPa8Qhr2s9snVHQ5CaAHy_dVCMdy_BQ9KNpaYA/s1600/estelles.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5513159116522254418" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 192px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlbIIcL72No2v9F25lBBVtjdiA3AQ1foC9cFDKzfelkakrTM49V1h5LYUqiLK5Ul7qV-4XAjY-YEVeWHIJmv94kR66tY3_hg2JAGv_xPa8Qhr2s9snVHQ5CaAHy_dVCMdy_BQ9KNpaYA/s200/estelles.jpg" border="0" /></a><br /><div>La Festa Estellès és una iniciativa de l’escriptor Josep Lozano que ha tingut un ressò que val la pena remarcar. A instància seua s’ha celebrat arreu del País Valencià —a una trentena de pobles i cutats, que no està gens malament per ser el primer any la Festa Estellés, dedicada a recordar un dels més grans poetes valencians —amb una ...ingent obra en català: Vicent Andrés Estellés (1924-1993). Diu l’amic Josep Lozano que la nostra cultura passa per moments difícils fins al punt que pot perillar la seua mateixa existència en un futur més o menys proper. Davant d’aqueixa situació hi ha tota una gamma d’actituds a adoptar, les negatives o derrotistes —i a lamentar-se sempre estem a temps— o positives o encoratjadores, amb què crear i imaginar recursos que ens reforcen i ens donen cohesió en defensa d’allò que és consubstancial amb nosaltres, allò que estimem: la nostra cultura, la nostra llengua, el nostre país. La Festa Estellés pren la seua inspiració en Escòcia, en la festa que fan el 25 de gener de cada any, que ha arrelat fermament com a celebració identitària —la fan ja dos segles i escaig– el “Burn’s souper”, per celebrar el naixement Robert Burns (1759-1796), un popular poeta en llengua escocesa. On després d’un àpat amb haggis, un embotit escocès, es beu i es canta l’Auld Lang Syne, i després es reciten i canten cançons del poeta i d’altres poetes. Aquesta nit la festa serà a la plaça de Benimodo. Amb sopar, lectura de poemes, cançons… </div><br /><div></div><br /><div><span style="font-size:85%;">[ M'agrada Estellés crec que es nota un poquet.]</span></div>Anna Igualdehttp://www.blogger.com/profile/17877678188698342042noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7800136235431879319.post-30913850123907591552010-07-13T11:42:00.004+02:002021-04-30T12:09:18.539+02:00Uff, he dit jo... després de les opos hi ha vida?<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicFQb9GGTrUcDIKy5PMwX-cUMniTcR-HftFvFJtYMfO_mJ7EHCaPreqY_mUwDFqf-hcq2VsSKBnxTPpdI-snHa2c6yDdzPZNTCzYGfN6_eGrJo3uUijXePb8GV8txscF_QXzV6vpTu9A/s1600/platja+gandia.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5493334977011958834" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 133px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicFQb9GGTrUcDIKy5PMwX-cUMniTcR-HftFvFJtYMfO_mJ7EHCaPreqY_mUwDFqf-hcq2VsSKBnxTPpdI-snHa2c6yDdzPZNTCzYGfN6_eGrJo3uUijXePb8GV8txscF_QXzV6vpTu9A/s200/platja+gandia.jpg" border="0" /></a><br /><div>Després d'un periode agobiant, torne a la vida normal. Comence l'estiu remirant alguns llibres, ordenant-ne, revisant coses aparcades amb un poc de pols... Ah! he de posar-me amb la maleta però, primer m'he de fer un llistat, perquè sinó em deixaré la mitat de coses. Torne a ma casa de relax.</div><br /><div>Sobretot, vull demanar disculpes a totes i tots els que no he fet gens de cas, done les gràcies a tots els que m'han escoltat, entés, ajudat, animat, pels meus nervis que són d'allò que no hi ha, etc. Ah i les gràcies, també a la gent que va eixir ahir a celebrar-ho pel carrer fins tardíssim fent un soroll impressionant. Perquè era per les nostres opos, no? No ha anat bé, un altre any serà... </div><br /><div>Comença l'estiu per a mi i, això vol dir: Llocnou en festes, Gandia i la platja, la família (sobretot les meues ties) i un grapat de coses que em recorden a la infantesa i m'aporten molta alegria i ganes de viure. Ho necessite, de veres. Ara que ho pense, també necessite un poc de sol perquè tinc un color de flexo impressionant!</div><br /><div>Crec que el millor serà agafar unes lectures i anar-me'n a pendre el sol un poc... amb una de Poe (L'escarabat d'or i els crims del carrer Morgue) i un altra de Barbery (L'elegància de l'eriçó) a veure si m'agraden!</div><br /><div>Molt bon estiu a totes i tots!</div>Anna Igualdehttp://www.blogger.com/profile/17877678188698342042noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7800136235431879319.post-1039970520780747822010-04-23T16:40:00.008+02:002021-04-30T12:09:29.012+02:00Feliç Sant Jordi 2010!<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGwiexyfY5sbh6nqk21lEg-8aqoKG-M5gPic4Wb1qCJm35IZv3KWQRhnJYmSqvpZwc2T6ixz39kOfmewbYof6tFZxWkwg8mLiMH0Gv0GNmUv1XhEAg5gD8yOWSG4mQ8A98I_s2QkM8FA/s1600/anna+bilbo%2Bs%C3%B2ller+095.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5463352189777691170" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 150px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGwiexyfY5sbh6nqk21lEg-8aqoKG-M5gPic4Wb1qCJm35IZv3KWQRhnJYmSqvpZwc2T6ixz39kOfmewbYof6tFZxWkwg8mLiMH0Gv0GNmUv1XhEAg5gD8yOWSG4mQ8A98I_s2QkM8FA/s200/anna+bilbo%2Bs%C3%B2ller+095.jpg" border="0" /></a><br />La diada de Sant Jordi<br />és diada assenyalada<br />per les flors que hi ha al mercat<br />i l'olor que en fan els aires,<br />i les veus que van pel vent:<br />"Sant Jordi mata l'aranya".<br />L'aranya que ell va matar<br />tenia molt mala bava,<br />terenyinava les flors<br />i se'n xuclava la flaire,<br />i el mes d'abril era trist i els nens i nenes ploraven<br />..................................<br />Quan el Sant hagué passat<br />tot jardí se retornava:<br />perxò cada any per Sant Jordi<br />és diada assenyalada<br />per les flors que hi ha al mercat<br />i l'olor que en fan els aires.<br /><br />Joan Maragall (1860-1911)<br /><br /><br /><br /><div><div><span style="font-size:78%;">[*Kontxa Hondartza de Donostia.]</span></div></div>Anna Igualdehttp://www.blogger.com/profile/17877678188698342042noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7800136235431879319.post-23976006982246756812010-03-07T20:36:00.004+01:002021-04-30T12:09:40.332+02:008 de Març<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_eyABdA94ADktw3XPr43lbfcpXrt-zMGbYSo7iHoDfslOx3XLBn6d5Iu05GwNcOh7FB7g4-a-q3XRfRrRGkMiWbM56lACeLOdSXKTqqS52Q0MHROBtJOAv_viZsNSeJyA5gDSQpe4ZQ/s1600-h/donatreballadora.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5445978321074664146" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 284px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_eyABdA94ADktw3XPr43lbfcpXrt-zMGbYSo7iHoDfslOx3XLBn6d5Iu05GwNcOh7FB7g4-a-q3XRfRrRGkMiWbM56lACeLOdSXKTqqS52Q0MHROBtJOAv_viZsNSeJyA5gDSQpe4ZQ/s400/donatreballadora.jpg" border="0" /></a> [ Crec que no cal dir res més... Feliç dia de la dona!]Anna Igualdehttp://www.blogger.com/profile/17877678188698342042noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7800136235431879319.post-77846550577283204212009-12-16T21:10:00.006+01:002021-04-30T12:10:14.795+02:00SONET<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhx2rD3jGfSf3UP8oFAFKL0REt8EMX8tXUbeve3PZ-Iada66x1q3TlXH4vmHbcyLu6nB_vR6DCOBoQIcuESHG3dZgmPXaqCoXMW3CA6x8tVjTYO84mEi9QPywlKDz_IkdI0aMXFBQiCug/s1600-h/fanalet+de+nadal.gif"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5415934551264746370" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 318px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhx2rD3jGfSf3UP8oFAFKL0REt8EMX8tXUbeve3PZ-Iada66x1q3TlXH4vmHbcyLu6nB_vR6DCOBoQIcuESHG3dZgmPXaqCoXMW3CA6x8tVjTYO84mEi9QPywlKDz_IkdI0aMXFBQiCug/s320/fanalet+de+nadal.gif" border="0" /></a><br /><div><br /><div>Venturós qui guarneix en son cor<br />-molsa i grèvol- la pau d’un pessebre<br />i esbatana la humida palpebra cor<br />endins a la llum que no por.<br />Qui s’agença un Nadal per conhort<br />amb l’encís delicat de l’orfebre,<br />un Nadal que esvaint la tenebra<br />fa més pura l’estrella que és Nord.<br />Venturós qui gronxola l’Infant<br />i oblidant-se del món un instant,<br />i de viure, a la Vida s’atansa.<br />Venturós qui el misteri reviu<br />cada jorn amb plaer renadiu<br />en un íntim esclat retrobant-se. </div><div>i esbatana la humida palpebracor</div><div>endins a la llum que no mor. </div><div></div><div><br />Miquel Martí i Pol </div><br /><br /><div></div><div>BON NADAL I VENTURÓS ANY 2010!</div><br /><div></div><div></div><div>[Torne a casa, a Gandia i passaré uns dies amb la família, amics, etc. A tots us desitge el millor, sigueu molt feliços!] </div></div>Anna Igualdehttp://www.blogger.com/profile/17877678188698342042noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7800136235431879319.post-46762104739562572442009-11-19T19:46:00.015+01:002021-04-30T12:10:33.495+02:0019 de novembre de 1932, les xiquetes del meu poble, la bruixa,les fades, la lluna, un peix sense bicicleta,el dol, la dona solitària, ...per a Foix<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZq4uGSxJJg64mN_xxLiTdDVHpf-v5Sid0q082D1qSX71yzdwpulXII6yAZJ7dkVRZ5xjbiElEkmw8OTH2vGnVqIKJ-S_8J1FfB-YMKe7IWceUHxFcPVYsn26eAOGhvU4jRUsPGbyxSQ/s1600/alegria.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5405898745929298402" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 134px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZq4uGSxJJg64mN_xxLiTdDVHpf-v5Sid0q082D1qSX71yzdwpulXII6yAZJ7dkVRZ5xjbiElEkmw8OTH2vGnVqIKJ-S_8J1FfB-YMKe7IWceUHxFcPVYsn26eAOGhvU4jRUsPGbyxSQ/s200/alegria.jpg" border="0" /></a><br /><div><span style="font-size:85%;">[...Mª Mercè Marçal, al voltant dels seus llibres: <em>Bruixa de Dol</em> i <em>Cau de LLunes</em>...]</span><br /><span style="font-size:85%;">—Què aporta de nou <em>Bruixa de dol</em> en relació amb el teu llibre anterior ? —En relació amb <em>Cau de llunes </em>no he pretès res més que afermar un camí que allà esbossava, ara amb més força, i amb el pas més segur. Com he dit en alguna banda, prossegueixo l'intent de trobar una veu pròpia que entronqui alhora amb la tradició literària catalana —com totes essencialment masculina— i amb l'experiència quotidiana —sense veu— de les fades i les bruixes. Com a coses noves esmentaria una recerca molt més conscient de la meva veu com a dona, en el sentit individual i col·lectiu de la paraula. L'aparició del binomi bruixa-lluna, la dona solidària amb les altres dones i al mateix temps, com l'altra cara de la moneda, la dona sola: amb l'assumpció de la pròpia solitud com a condició indispensable per a l'existència com a individu autònom, com a "peix sense bicicleta"... Hi ha, com a <em>Cau de llunes</em>, potser amb una formulació més aprofundida, la desfeta, les contradiccions i l'espurna de felicitat fugaç de la relació amorosa en el nostre context social i l'antagonisme complex i ambivalent entre homes i dones. A nivell formal, subratllaria que he gosat enfrontar-me amb el sonet i que ja no me l'he pogut treure més de sobre. I que persisteixo amb la cançó i altres formes diverses. El títol ratifica el meu homenatge a Foix, amb una cantarella al fons de cançó infantil que parlava d'unes bruixes que tal volta portaven dol per nosaltres, les xiquetes del meu poble. I tot esperant, evidentment, un temps, un país on les bruixes ja no duguin més dol. </span><br /><span style="font-size:85%;">(Lluís Busquets i Grabulosa: "Bruixa i Fada el 1980", Correo Catalán, febrer de 1980.) </span><br /><br />[ Avui, 19 de novembre és especial per a totes les dones. Fa 77 anys, un dia com aquest, les dones podien votar en unes eleccions... i qui millor que Mª Mercè Marçal per recordar aquesta data. Ací us deixe una entrevista de fa uns anys. A totes les dones per molts anys!]</div>Anna Igualdehttp://www.blogger.com/profile/17877678188698342042noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7800136235431879319.post-5998551091047128742009-10-14T23:36:00.005+02:002021-04-30T12:10:40.384+02:00London<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4xvJ98Re_zcVikwlUcumvORzfAUQGWKQK-0y7Vdsog079dLksqTZsargbSnRDayZUWpgW9QvzQoEc5zY7A3S6YKKTtrvdP_7KFD1LxpGKcd0vVM9NLYReJz9x-0jE3qqzoF-UBR-evw/s1600-h/PA110099.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5392576085479473714" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 150px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4xvJ98Re_zcVikwlUcumvORzfAUQGWKQK-0y7Vdsog079dLksqTZsargbSnRDayZUWpgW9QvzQoEc5zY7A3S6YKKTtrvdP_7KFD1LxpGKcd0vVM9NLYReJz9x-0jE3qqzoF-UBR-evw/s200/PA110099.JPG" border="0" /></a><br /><div><br /><div><em>"It is a truth universally acknowledged that a single man in possession of a good fortune, must be in want of a wife"<br /></em>Aquesta frase obri un dels llibres que porte per mà fa uns dies. Pertany a l’obra: <strong>Pride & Prejudice </strong>de l’escriptora anglesa Jane Austen. Una novel·la sovint marcada com massa romántica, avorrida o sense contingut, pecant de feminista fins i tot. A mi m’agrada, pel joc i la combinació d’elements que l’autora va decidir fer, en el seu moment i época. Molt original i viva en crítica, humor, societat, etc.</div><div>Si us ve de gust feu-li una ullada...</div></div>Anna Igualdehttp://www.blogger.com/profile/17877678188698342042noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7800136235431879319.post-2752241201471939922009-09-21T18:10:00.007+02:002021-04-30T12:10:47.111+02:00Les temptacions del capital<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyfRc7CyVc3b8UTJ1EmN7OvUhzFE0UCURYug6FyqaPK1Qsi8wtlsnPkhG6y6bmyyyotqYp55hz83Bkx2OAqFOmn6k0idMJO4vBMwD5gvQj0wJmBMos1LKn6sepwxR2J2PTjq-sXMdLpw/s1600-h/les+temptacions+de+Sant+jeroni+de+Manolo+Boix.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5383959476579317810" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 150px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyfRc7CyVc3b8UTJ1EmN7OvUhzFE0UCURYug6FyqaPK1Qsi8wtlsnPkhG6y6bmyyyotqYp55hz83Bkx2OAqFOmn6k0idMJO4vBMwD5gvQj0wJmBMos1LKn6sepwxR2J2PTjq-sXMdLpw/s200/les+temptacions+de+Sant+jeroni+de+Manolo+Boix.jpg" border="0" /></a><br /><div>“Hi ha molta gent que sap com Nietzsche que allò que té preu té poc<br />valor. Allò més important és poder-se mirar a l'espill sense amoïnar-se per<br />haver de dissimular els pecats com aquell que dissimula la panxeta. Res no és<br />comparable a la satisfacció de viure èticament i tenir la consciència<br />tranquil·la. És mentida que tothom tinga un preu. Això és el que es creuen i<br />volen fer creure els que sí que es venen. Es consolen pensant que allò que fan<br />mal fet ho faria tothom. I es justifiquen explicant que si no ells, aquella<br />“oportunitat” deshonesta l’aprofitaria un altre. Però no, hi ha gent molt<br />sencera que en dictadura resisteix les pastanagues del poder i que en<br />democràcia resisteix les temptacions del capital" (Adolf Beltran). </div><div> </div><div><br />[ Aquest escrit d'Adolf Beltran m'agrada, em fa pensar, reflexionar, etc. A vegades no entenc les coses que passen al meu País Valencià. Crec que no canviarà mai o sí, l'esperança és allò que no és perd o costa molt perdre. Un món cada vegada més material, bufaner i sense ànima o estima pel seu passat. Espere que us agrade.]</div><br /><div></div><br /><div><span style="font-size:78%;">* Pintura de Manolo Boix " les temptacions de Sant Jeroni"</span></div>Anna Igualdehttp://www.blogger.com/profile/17877678188698342042noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7800136235431879319.post-85975672826745458382009-06-21T21:40:00.002+02:002021-04-30T12:11:07.656+02:00Amb dos amors<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyqQVOmvMDTaWXlrFbS46myZSiCOtGu_7UI7EjNHxOjj7eRGKvH8JNRXiZhIMw_iSc0xYuidp19q6xJYK1jQrs0WrEs8XuD4d8-vwh_mYbSbluAShMDrSlOGr9xmSduYrGWH2WNR8Kaw/s1600-h/boda+tots+cristina+i+andreu.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5349877013405041874" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 150px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyqQVOmvMDTaWXlrFbS46myZSiCOtGu_7UI7EjNHxOjj7eRGKvH8JNRXiZhIMw_iSc0xYuidp19q6xJYK1jQrs0WrEs8XuD4d8-vwh_mYbSbluAShMDrSlOGr9xmSduYrGWH2WNR8Kaw/s200/boda+tots+cristina+i+andreu.jpg" border="0" /></a><br /><div>T'estime amb dos amors</div><br /><div>un amor on regna la passió</div><br /><div>i l'altre amor que verament mereixes.</div><br /><div></div><br /><div>Amb l'alta passió</div><br /><div>evoque i em recorde que no vull</div><br /><div>vora meu a ningú més.</div><br /><div></div><br /><div>Amb l'altre et lleve els vels</div><br /><div>i em falta massa nit per contemplar-te.</div><br /><div></div><br /><div>Ni per l'un ni per l'altre</div><br /><div>mereisc cap lloança.</div><br /><div>Que la lloança és teua</div><br /><div>i paga per tots dos.</div><br /><div></div><br /><div><strong>Ahmad Ibn Suhayd al-Ansari</strong></div><br /><div><strong></strong></div><br /><div><strong>[Aquest poema és per a tots aquells amics meus que enguany han decidit casar-se, que no són pocs, la veritat. Revisant apunts de classe plens de pols, vaig topar amb aquest poema, pertany a les classes de Josefina Veglison, la professora de literatura àrab-clàssica que em va descobrir un nou punt de vista,un món, una cultura que jo havia passat per alt]</strong></div>Anna Igualdehttp://www.blogger.com/profile/17877678188698342042noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7800136235431879319.post-29077580046106129432009-04-29T13:46:00.002+02:002021-04-30T12:05:04.532+02:00La ciutat turística de hui al País Valencià. El cas de la Marina Alta.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4qIJXkAY51cltgXWcp5ZrLLJnShY6kwKbZ3-WwvKrlMsGgetgw8juSS-zgkIGCENIMLRkxqThSN96-X1ySfYYZrPANqpA5dZ7aZINoNtA9Ssq74cKTclm7te2HMXmsNoxoYunF_lxBg/s1600-h/portada-ciutat-turistica.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5330079477710165954" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 140px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4qIJXkAY51cltgXWcp5ZrLLJnShY6kwKbZ3-WwvKrlMsGgetgw8juSS-zgkIGCENIMLRkxqThSN96-X1ySfYYZrPANqpA5dZ7aZINoNtA9Ssq74cKTclm7te2HMXmsNoxoYunF_lxBg/s200/portada-ciutat-turistica.jpg" border="0" /></a><br /><div>Aquest llibre fa un breu recorregut per la història del turisme a la Marina Alta i analitza el seu futur.<br />L’autor Jesús Moncho ens presenta un llibre ben interessant, gira al voltant del nostre territori, patrimoni comú que ens pertany a tots. Un territori canviant amb el pas del temps però, que si el perdem no podrà tornar mai a ser el nostre.<br />Un xicotet manual que és tot un embolcall senzill i aclaridor d’allò que ha estat, és i serà la Marina Alta. L’objectiu bàsic d’aquest assaig és el resultat extret d’una diversitat d’interessos en joc sense apartar-se de la ciència i no pecar amb un subjectivisme tendenciós.<br />L’autor de Gata de Gorgos fa una aposta ferma per un procés de participació, un diàleg. Exposant amb una clara mirada a l’ urbanització i planificació des dels anys 60 al nou segle XXI. Moncho és partidari no del creixement d’una ciutat sinó més bé perquè siga un element de conciliació d’allò que hi ha i d’allò que pot arribar a ser.<br />El llibre, dirigit a un públic ampli, i alhora, bàsic per entendre allò que ha passat amb el territori i el turisme valencià. Una degradació que ha sofert la Marina Alta i, que ha provocat una pèdua del poder adquisitiu en els turistes que ens visiten.<br />Aquest treball ens permet de manera útil conèixer les diferents lleis, actuacions, problemes, factors implicats, defectes i virtuts. Cal no quedar-nos sols amb les sigles que sentim a les notícies i que no ens diuen res més (PAI, LRAU, etc.) Ja és hora, que tots els que conformem una societat com la valenciana, sapiguem que és un model desenvolupista i quines altres opcions són possibles. Només així, arribarem a mirar-nos a l’espill i participar en un tema com aquest, on els perjudicats som tots i els beneficiats uns pocs. Cal fer reviure la participació ciutadana com a grup de pressió de cara al polític. I fer entendre que allò públic és de tots.<br />Moncho reivindica la qualitat de vida d’aquells que habiten en un lloc (mitjans de transport, sanitaris, etc.) per damunt de la quantitat. S’ha d’augmentar el benestar de les persones sense hipotecar recursos i mitjans o el futur dels nostres fills.<br />Aquest llibre és un anàlisi de la realitat turística amb un propòsit d’esmena, un desig, un somni, un examen de consciència. </div><div> </div><div> Anna Igualde.</div><div>[Ressenya publicada a la Revista Espai del Llibre]</div>Anna Igualdehttp://www.blogger.com/profile/17877678188698342042noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7800136235431879319.post-69614105979902519452009-02-23T20:15:00.005+01:002009-02-23T20:31:29.476+01:00Retornar, revisar, recercar, repensar, redefinir, renéixer...com l'au Fènix<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhershpeWM_nERIeVjpieUkdSLCd5jOTPK-U68MASbP0kgOz8zGbfHtsGwbYiQcK7KHYslhXjbQnudmTwoNuirZwdgVYChm_S0w8GSqhkHTSOnLRuEmuxPwWfwupqIiLb9qKiTt9YqJQw/s1600-h/Trobades2008.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5306077432767275698" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 140px; CURSOR: hand; HEIGHT: 198px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhershpeWM_nERIeVjpieUkdSLCd5jOTPK-U68MASbP0kgOz8zGbfHtsGwbYiQcK7KHYslhXjbQnudmTwoNuirZwdgVYChm_S0w8GSqhkHTSOnLRuEmuxPwWfwupqIiLb9qKiTt9YqJQw/s200/Trobades2008.jpg" border="0" /></a><br /><div>1r L’Ensenyament, un Dret : fa vora seixanta anys de la declaració universal dels drets humans i creguem que el govern valencià del PP ha perdut la memòria, o millor dit, ha entrat fa temps en un període greu de des memorització.<br />A l’article 26 de la mateixa declaració universal s’afirma: “Tota persona té dret a l’educació. L’educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. L’ensenyament tècnic i professional es posarà a l’abast de tothom, i l’accés a l’ensenyament superior serà igual per a tothom d’acord amb els mèrits respectius”.<br />2n Els Mitjans educatius i la dotació de Recursos: Els recursos i mitjans que el govern valencià del PP destina a l’ensenyament no són suficients i la desídia amb què el tracta fa feredat. El mapa escolar no s’ha renovat des de l’any 1979.<br />Els professors no tenen mitjans suficients per actuar davant els fenòmens migratoris. Molts han hagut d’entomar els nouvinguts sense cap avís previ. Les bosses de treball (interins) no funcionen com deurien, perquè el que pretenen des del PP és beneficiar al sector privat/ religiós coste el que coste.<br />3r Educació per a la Ciutadania: El Govern Valencià del PP està intentant imposar l’assignatura Educació per a la Ciutadania, en llengua estrangera, perquè és una assignatura que fomenta el respecte a la diversitat i transmet valors democràtics.<br />Per això, manifestem que: el fet de donar l’ assignatura en una llengua estrangera, la qual els alumnes desconeixen al no ser llengua pròpia del País Valencià, és un insult als joves valencians. Joves que no poden aprendre res en una llengua estrangera que no dominen. Per a fer això, abans s’ha de fer una forta inversió per ensenyar l’anglés des de primària a tots els alumnes, i no fer com fa el PP, que deixa augmentar cada vegada més les mancances de l’educació pública.<br />4t Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià: El govern valencià del PP no fa efectiu l’article 1 on es tracta el coneixement i ús del valencià amb “certa normalitat”. No s’està garantint la seua recuperació, el seu ús als mitjans de comunicació, comunicació social i ensenyament. No s’han delimitat els territoris de predomini del valencià i del castellà. No queda garantit el coneixement i possible ús a l’àmbit territorial del País Valencià, entre d’altres...<br />En l’àmbit de l’educació de l’escola, s’estableix una doble xarxa escolar (línia en valencià/línia en castellà), però aquesta no és constant al llarg del sistema, decreix per falta de dotació i recursos.<br />En l’àmbit de secundària, moltes de les línies en valencià s’acaben en l’ESO perquè als instituts no s’ha regulat una catalogació lingüística dels llocs de treball, ni que siga suficient per a continuar les línies obertes en primària. En molts casos, fer l’educació en valencià depén de la voluntat del professor.<br />Algunes propostes per a no ser sempre negativa:<br />Cal fer una revisió dels programes de tot el sistema i accelerar l’increment de l’ensenyament en valencià.<br />Cal dotar a tots els centres de primària i secundària sostinguts amb fons públics dins la zona de predomini valencià, tal com recull la Llei d’ús (LUEV) article 5é creació d’oganismes i programes d’ensenyament en valencià (PEV, PIL, CAL)<br />Cal consolidar i estendre l’ensenyament en valencià en secundària, batxillerat i cicles formatius. Cal garantir la continuïtat de l’ensenyament en valencià mitjançant organismes reguladors, entre d’altres mesures... </div><br /><div>Aquests problemes reals no fan més que alçar barreres (invisibles, però reals) entre els alumnes d’unes escoles i altres, entre els nouvinguts i els qui no ho són. El govern Camps ha d’evitar aquesta escletxa entre dos mons que haurien de conviure.<br />Article 26 de la declaració dels drets humans: “ L’educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l’enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals ; promourà la comprensió, la tolerància i l’amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos; i fomentarà les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau”.<br />Per reforçar la identitat dels valencians, cal integrar veritablement la immigració i garantir la igualtat entre tots els seus ciutadans des del primer dia d’escola, una eina fonamental per aconseguir-ho, és la Llei d’ús i ensenyament del valencià, que ara ha complit 25 anys. Per desgràcia, hi ha un incompliment dels seus articles més bàsics i interessants. La desídia del govern valencià del PP davant aquesta Llei d’ús és flagrant.<br /></div>Anna Igualdehttp://www.blogger.com/profile/17877678188698342042noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7800136235431879319.post-39258111593989363022008-12-23T19:08:00.004+01:002021-04-30T12:05:15.921+02:00El Cant de la Sibil·la<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihKcRBR9AQCnvVSt86HxOTZfV0PyMTtqOHNQ4AuvSr8h4J24iPFX67ioQGrHe4odChG3HHruMUh6Yt44-HmAkveYAv1h787cTNICJmTq8Tz-DgaLg1I7FZhS8n-P1AvWdYSSjEjE5tmg/s1600-h/gato_navidad.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5283053054408328130" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 142px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihKcRBR9AQCnvVSt86HxOTZfV0PyMTtqOHNQ4AuvSr8h4J24iPFX67ioQGrHe4odChG3HHruMUh6Yt44-HmAkveYAv1h787cTNICJmTq8Tz-DgaLg1I7FZhS8n-P1AvWdYSSjEjE5tmg/s200/gato_navidad.jpg" border="0" /></a><br /><div><br /><div><span style="font-size:85%;">El jorn del judici<br />parrà el qui haurà fet servici,</span></div><div><br /><span style="font-size:85%;">Jesucrist rei universal<br />home i ver déu eternal<br />del cel vindrà per a jutjar<br />i a cada un lo just darà.</span></div><div><br /><span style="font-size:85%;">Gran foc del cel davallarà,<br />mars, fonts i rius, tot cremarà.<br />Daran los peixos horribles crits<br />perdent los seus naturals delits.</span></div><div><br /><span style="font-size:85%;">Als bons dirà:-fills meus, veniu!<br />Benaventurats que posseïu<br />el regne que està aparellat<br />des de que el món va ser creat.</span></div><br /><div><span style="font-size:85%;">Als mals dirà molt agrament:<br />- Anau maleïts en el turment!<br />Anau, anau, al foc etern... </span></div><br /><div><br />[ Les sibil·les exercien de pitonisses en el món clàssic greco-romà, i el cristianisme, assimilà aquest personatge pagà per anunciar l'arribada del redemptor i del dia del judici final, la mateixa nit de nadal.<br />Aquest cant pertany a l'europa medieval dels temps de Jaume I, qui el difongué pels diferents territoris de la corona catalano-aragonesa.<br />Actualment està en desaparició però, es conserva encara en bona part de: Mallorca, alguns punts del Principat de Catalunya, l'Alguer i algunes ciutats del País Valencià, entre les que es troba: Gandia.] </div><br /><div>A tots us desitge: </div><div><br />Bon any 2009 i que vinga carregat de salut!</div><br /><div></div><span style="font-size:78%;"><span style="font-size:100%;"><div></span><span style="color:#33cc00;">S</span>i <span style="color:#33ffff;">e</span><span style="color:#ffcc33;">m</span> t<span style="color:#ff6666;">o</span>q<span style="color:#009900;">u</span><span style="color:#ff0000;">e</span>s su<span style="color:#00cccc;">a</span><span style="color:#cc33cc;">u</span> i d<span style="color:#ffcc00;">o</span>lça<span style="color:#ff6600;">m</span><span style="color:#cc33cc;">e</span><span style="color:#33cc00;">n</span>t,<br />si m<span style="color:#ff0000;">e</span> <span style="color:#6600cc;">m</span>i<span style="color:#33ffff;">r</span>es i e<span style="color:#ff0000;">m</span> s<span style="color:#3333ff;">o</span>m<span style="color:#000099;">r</span>i<span style="color:#ff0000;">u</span>s,<br /><span style="color:#ffcc00;">s</span><span style="color:#666600;">i</span> <span style="color:#000099;">m</span>'esc<span style="color:#ff6666;">o</span>lt<span style="color:#006600;">e</span>s <span style="color:#ff0000;">a</span>lg<span style="color:#993399;">u</span><span style="color:#cc0000;">n</span><span style="color:#009900;">a</span> v<span style="color:#ff9966;">e</span>g<span style="color:#339999;">a</span><span style="color:#3366ff;">d</span>a<br /><span style="color:#6600cc;">a</span>b<span style="color:#ff0000;">a</span><span style="color:#33ffff;">n</span>s <span style="color:#009900;">d</span>e <span style="color:#33ffff;">p</span><span style="color:#ff6600;">a</span><span style="color:#ff0000;">r</span>l<span style="color:#009900;">a</span>r t<span style="color:#ff0000;">u</span>,<br /><span style="color:#33ffff;">j</span><span style="color:#ffcc33;">o </span><span style="color:#009900;"><span style="color:#ff9900;">c</span><span style="color:#ff0000;">r</span>e<span style="color:#33ccff;">u</span>ré</span> e<span style="color:#993399;">n </span>l'<span style="color:#ff9966;">a</span><span style="color:#33cc00;">m</span>o<span style="color:#00cccc;">r</span><br />i <span style="color:#009900;">c</span>r<span style="color:#cc33cc;">e</span><span style="color:#ff0000;">i</span>xer<span style="color:#ffcc00;">é</span>, c<span style="color:#33ffff;">r</span>e<span style="color:#ff6600;">i</span><span style="color:#330099;">x</span>er<span style="color:#009900;">é</span> <span style="color:#ff9966;">de</span> v<span style="color:#3333ff;">e</span>rit<span style="color:#cc6600;">a</span>t.</span></div><div><br /><span style="font-size:78%;"><span style="color:#ff0000;">A</span><span style="color:#ffcc33;">n</span><span style="color:#ff0000;">n</span><span style="color:#ffcc33;">a </span><span style="color:#ff0000;">I</span><span style="color:#ffcc33;">g</span><span style="color:#ff0000;">u</span><span style="color:#ffcc33;">a</span><span style="color:#ff0000;">l</span><span style="color:#ffcc33;">d</span><span style="color:#ff0000;">e</span></span><span style="color:#ff0000;"> </span></div></div>Anna Igualdehttp://www.blogger.com/profile/17877678188698342042noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7800136235431879319.post-9270028524801080052008-12-16T00:40:00.005+01:002021-04-30T12:11:22.679+02:00Romanç PPopular<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuEHOtwFFWLmlF3cJkv-Z1k0S_ARROmEhKktBubFbN7b106L_qouoJwfGtZJu96d0eYh4TQJOio2Zur_WAUgmTPvL4XUWMNt9WMLHg1E73aMqNoU4VCyyHeO7ckel8qHC1j1du9uXFtQ/s1600-h/Palau.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5280172452282266098" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 124px; CURSOR: hand; HEIGHT: 82px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuEHOtwFFWLmlF3cJkv-Z1k0S_ARROmEhKktBubFbN7b106L_qouoJwfGtZJu96d0eYh4TQJOio2Zur_WAUgmTPvL4XUWMNt9WMLHg1E73aMqNoU4VCyyHeO7ckel8qHC1j1du9uXFtQ/s200/Palau.jpg" border="0" /></a><br /><div>El soroll de les gavines<br />vola ràpid els diners,<br />la xiqueta de Rajoy<br />ho passa d'allò més bé,<br />jugant partides de golf<br />i el territori desfent,<br />on fan les comissions<br />ells feliços i contents,<br />per culpa de quatre rics<br />mal parits i mal faeners,<br />urbanitzacions fan<br />furtant-nos al poble obrer.<br /><br /><div></div><br /><br /><div><span style="font-size:85%;">Anna Igualde.</span></div><br /><br /><div><span style="font-size:85%;"></span></div><br /><br /><div><span style="font-size:85%;">[ El Partido Popular arrassa en la meua terra i això fa que el País Valencià es trobe immers en un color blau intens que no se'n va ni posant-li el detergent més potent. Confie en què algun dia la meua "petita pàtria" arribe a mirar-se a l'espill. I les coses canvien pel territori, l'educació, la llengua, la sanitat, la cultura, etc.</span></div><div><span style="font-size:85%;">Gandia és la meua ciutat i, és una de les poques que manté el seu color roig, propi i, apassionat. Estic il·lusionada pels nous reptes i esperances que m'esperen. Posaré tota la carn en la graella per evitar que en la meua Gandia guanye el PP. Amb totes les meues forces!!! A la gent del Partido Popular li dedique un romanç fet per mi mateixa.]</span></div></div>Anna Igualdehttp://www.blogger.com/profile/17877678188698342042noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7800136235431879319.post-86074709000546672482008-11-25T23:57:00.003+01:002021-04-30T12:11:31.787+02:00Una igualtat de dret, cap a una igualtat de fet?<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQV2h9mIP93FTcUGSyWGbb3jUg8xmYPcz9KC6UwQ2RYS7khZp8lYmledkxaYpW0G_yOpRws9BCov9-iG003H86GsTCxkIsxgdASKcQNeVRoAVvSYymOaU2Pi5Em1oNnm_49tEDGDRdRw/s1600-h/isabeldevillena.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5272735030905787474" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 175px; CURSOR: hand; HEIGHT: 98px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQV2h9mIP93FTcUGSyWGbb3jUg8xmYPcz9KC6UwQ2RYS7khZp8lYmledkxaYpW0G_yOpRws9BCov9-iG003H86GsTCxkIsxgdASKcQNeVRoAVvSYymOaU2Pi5Em1oNnm_49tEDGDRdRw/s200/isabeldevillena.jpg" border="0" /></a><br /><div>L’originalitat de la Vita Christi es troba en el fet que l'autora és capaç d'omplir-la amb la seua prodigiosa imaginació i, el seu punt de vista femení. Així, el que havia de ser una vida de Crist, es transforma, a les seues mans, en la vida de la Mare de Déu.<br />La feminitat del llibre fou escollida, perquè les autèntiques protagonistes són les dones (agent productor i consumidor). Destaquen alguns detalls emotius atribuïts al caràcter femení: ús de diminutius, la maternitat, tracte afectuós als xiquets, el dolor o patiment, la vida domèstica, complicitat, intimitat, etc. Tot embolicat amb una certa coqueteria i pompa pel que fa a la descripció.<br />Sor Isabel mostra una dona ferma que es capaç de fer front als homes. Fou l'Abadessa del Monestir de la Trinitat de València, i va saber moure’s perfectament pels cercles culturals (de domini masculí ben marcat) d’aquell moment. Forma a les seues alumnes i ennobleix la figura de la dona en una època on era ben difícil.<br />Per eixe motiu, he volgut citar aquesta escriptora, hui dia contra el maltractament a les dones. Si considerem el feminisme com a defensa de la dona, Sor Isabel és un clar exemple. Sense deixar de banda, la contradicció de ser una dona dins d'una esglèsia catòlica, on l'home era i és el nucli i el qui realment mana o pren les decicions.</div>Anna Igualdehttp://www.blogger.com/profile/17877678188698342042noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7800136235431879319.post-27081170140127900272008-11-06T20:29:00.003+01:002021-04-30T12:11:38.847+02:00Crida<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEeXdTqsADMSsqsnxBJxzp1WZImeZLs0_lWmS34WJD_6QMllGfjA_jNZ2HiKQM3uXORIim8rapw_nZVKc6ZJC-bPO18OoFTzirmEL2xEPzDGqtr4ceaM6a9hImmFlVhBIIdf5F-MBMGw/s1600-h/piera+jo.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5265629321483552802" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 133px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEeXdTqsADMSsqsnxBJxzp1WZImeZLs0_lWmS34WJD_6QMllGfjA_jNZ2HiKQM3uXORIim8rapw_nZVKc6ZJC-bPO18OoFTzirmEL2xEPzDGqtr4ceaM6a9hImmFlVhBIIdf5F-MBMGw/s200/piera+jo.JPG" border="0" /></a><br /><div>Companys de l'alegria, provocadors fulgents,<br />arcàngels del foscam que em visitàveu,<br />torneu ací i amb mi; torneu, torneu.<br /><br />Genets de la tempesta, descavalqueu<br />veniu a vora meu; vibrant ficció del mar,<br />la vella vall vos crida amb onades pel bosc.<br /><br />Veniu, veniu, veniu! Entre la música<br />o en qualque olor llunyà o dins el somni.<br /><br />Pel finestral obert darrere les cortines.<br />Torneu. Veniu. Entreu. Ací us espere.<br /></div><br /><div></div><br /><div>Maremar, Josep Piera.</div><br /><p>[Aquest cap de setmana hi ha preparades una sèrie d'activitats al voltant de l'escriptor i poeta Josep Piera. El divendres 7 de novembre s'ignaugura l'exposició Josep Piera, la passió de les paraules a Espai d'Art de la Plaça Prado. El dissabte 8 de novembre es presenta tot un seguit de llibres a la Llibreria Ambra. El diumenge una passejada per La Drova amb el mateix Josep Piera...Bon cap de setmana!]</p><p><br /> </p>Anna Igualdehttp://www.blogger.com/profile/17877678188698342042noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7800136235431879319.post-22286073753363498172008-10-22T22:45:00.007+02:002021-04-30T12:11:46.300+02:00entre roses i una cançó esperançada "j'attendrai"...<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgznFkOPDPUxQQByX_DMls1G2kaAHt4x6qNDeXdMJmMSzBoZfzVieSYYoZAMYfmU_b82UagYNMTnso1NmT9hNnELDuCG8iNeocvDS08dnc_ny34X9i0PMW2FJrpdhGTP2XuzQKqaMWofw/s1600-h/IMGP4404.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5260088734063181394" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgznFkOPDPUxQQByX_DMls1G2kaAHt4x6qNDeXdMJmMSzBoZfzVieSYYoZAMYfmU_b82UagYNMTnso1NmT9hNnELDuCG8iNeocvDS08dnc_ny34X9i0PMW2FJrpdhGTP2XuzQKqaMWofw/s320/IMGP4404.JPG" border="0" /></a><br /><div><span style="font-size:85%;">J'attendrai </span></div><div><span style="font-size:85%;">Le jour et la nuit, j'attendrai toujours</span></div><div><span style="font-size:85%;">Ton retour</span></div><div><span style="font-size:85%;">J'attendrai</span></div><div><span style="font-size:85%;">Car l'oiseau qui s'enfuit vient chercher l'oubli</span></div><div><span style="font-size:85%;">Dans son nid</span></div><div><span style="font-size:85%;">Le temps passe et court</span></div><div><span style="font-size:85%;">En battant tristement</span></div><div><span style="font-size:85%;">Dans mon cœur si lourd</span></div><div><span style="font-size:85%;">Et pourtant, j'attendrai</span></div><div><span style="font-size:85%;">Ton retour</span></div><br /><div><span style="font-size:85%;">J'attendrai</span></div><div><span style="font-size:85%;">Le jour et la nuit, j'attendrai toujours</span></div><div><span style="font-size:85%;">Ton retour</span></div><div><span style="font-size:85%;">J'attendrai</span></div><div><span style="font-size:85%;">Car l'oiseau qui s'enfuit vient chercher l'oubli</span></div><div><span style="font-size:85%;">Dans son nid</span></div><div><span style="font-size:85%;">Le temps passe et court</span></div><div><span style="font-size:85%;">En battant tristement</span></div><div><span style="font-size:85%;">Dans mon cœur si lourd</span></div><div><span style="font-size:85%;">Et pourtant, j'attendrai</span></div><div><span style="font-size:85%;">Ton retour</span></div><br /><div><span style="font-size:85%;">Le vent m'apporte</span></div><div><span style="font-size:85%;">Des bruits lointains</span></div><div><span style="font-size:85%;">Devant ma porte</span></div><div><span style="font-size:85%;">J'écoute en vain</span></div><div><span style="font-size:85%;">Helas, plus rien</span></div><div><span style="font-size:85%;">Plus rien ne vient</span></div><div><span style="font-size:85%;">J'attendrai</span></div><div><span style="font-size:85%;">Le jour et la nuit, j'attendrai toujours</span></div><div><span style="font-size:85%;">Ton retour</span></div><br /><div><span style="font-size:85%;">J'attendrai</span></div><div><span style="font-size:85%;">Car l'oiseau qui s'enfuit vient chercher l'oubli</span></div><div><span style="font-size:85%;">Dans son nid</span></div><div><span style="font-size:85%;">Le temps passe et court</span></div><div><span style="font-size:85%;">En battant tristement</span></div><div><span style="font-size:85%;">Dans mon cœur si lourd</span></div><div><span style="font-size:85%;">Et pourtant, j'attendrai</span></div><div><span style="font-size:85%;">Ton retour</span></div><div><span style="font-size:85%;">Et pourtant, j'attendrai</span></div><div><span style="font-size:85%;">Ton retour</span></div><br /><div><span style="font-size:85%;">{Instrumental}</span></div><br /><div><span style="font-size:85%;">Le temps passe et court</span></div><div><span style="font-size:85%;">En battant tristement</span></div><div><span style="font-size:85%;">Dans mon cœur si lourd</span></div><div><span style="font-size:85%;">Et pourtant, j'attendrai</span></div><div><span style="font-size:85%;">Ton retour</span></div><div><span style="font-size:85%;"></span></div><br /><div><span style="font-size:85%;"></span><span style="font-size:78%;">Cançó de Ketty Rina.</span></div><br /><div></div><br /><div><span style="font-size:85%;">[Aquest cap de setmana l'he passat a Oviedo, amb els meus companys i homòlegs de l'àrea d'educació. Hem intercanviat: realitats diferents, entrebancs, punts de vista, etc. J'attendrai, és una cançó francesa que tracta l'amor, l'esperança i creure en el futur. He pensat que li va molt bé al concepte d'educació en un món actual i globalitzat com el nostre. Salut i República!]</span></div>Anna Igualdehttp://www.blogger.com/profile/17877678188698342042noreply@blogger.com1