Aquests dies vaig de cap però, això en mi és normal. Sòc un nervi. Vaig pensar que amb el pas del temps les tradicions, els costums, l’ oralitat i els conceptes es perden. Quina llàstima... i vaig decidir posar-me a la recerca dels conceptes perduts!
En primer lloc, el rei Jaume I, sí eixe rei que enguany celebrem alguna cosa... En segon lloc el nom de País Valencià cada vegada més estrany o en desús ( per alguns). En tercer lloc aquelles comarques que en diuen Centrals o algun derivat, potser ni centrals ni concepte de comarca ni res de res.
Ací us adjunte una definició de comarques centrals valencianes que m’ ha agradat:
“Jaume I el Conqueridor pren Albaida al 1244 i Xàtiva al 1248, però la Jaume I denominà el territori que n'hi ha entre el riu Xúquer i la línia Biar-Busot, com el País de les Muntanyes o Governació d'enllà lo Riu Xúquer.
Al segle XIV i XV aquest territori és respectat per les Governacions Forals sota la denominació de la Governació de Xàtiva. Durant aquest període les Comarques Centrals van viure un dels moments més rellevants de la seua història gràcies a la família dels Borja, amb gran influència al Ducat de Gandia. Fou tan gran el seu poder que aconseguiren situar en el Papat a dos dels seus membres: Calixt III (1455-1458), i Alexandre VI (1492-1503). Aquest esplendor polític i econòmic es va reflectir també en les arts amb Ausiàs March i Joanot Martorell.”
2 comentaris:
seguint el rastre de la història, quin nom proposaries per a anomenar les Comarques Centrals que, ben vist, tampoc no diuen massa [si no se sap a què fan referència]? Salut!
Hola German,
Jo no proposaria un altre nou nom. Crec que el problema dels valencians és donar massa noms a tot. Bé, potser m'expressat mal, no volia dir "problema". Jo diria que alguns s'han aprofitat de la diversitat de conceptes i, han creat un problema on no existia. No se si m'explique. No, per favor posar un altre nom nou...seria rebolicar encara més i ja, si que ningú sabria per on tirar... El meu comentari no pretenia al meu entendre crear-ne nous, sinó més bé reivindicar alguns noms que desapareixen...si Alfons Cucó ens observara per un foradet!
Una besada.
Publica un comentari a l'entrada